Formes no personals
Infinitiu:
apariar
Gerundi:
apariant
Participi:
apariat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | apario |
| tu | aparies |
| ell | aparia |
| nos. | apariem |
| vos. | aparieu |
| ells | aparien |
Perfet
| jo | he apariat |
| tu | has apariat |
| ell | ha apariat |
| nos. | hem apariat |
| vos. | heu apariat |
| ells | han apariat |
Imperfet
| jo | apariava |
| tu | apariaves |
| ell | apariava |
| nos. | apariàvem |
| vos. | apariàveu |
| ells | apariaven |
Plusquamperfet
| jo | havia apariat |
| tu | havies apariat |
| ell | havia apariat |
| nos. | havíem apariat |
| vos. | havíeu apariat |
| ells | havien apariat |
Futur simple
| jo | apariaré |
| tu | apariaràs |
| ell | apariarà |
| nos. | apariarem |
| vos. | apariareu |
| ells | apariaran |
Futur perfet
| jo | hauré apariat |
| tu | hauràs apariat |
| ell | haurà apariat |
| nos. | haurem apariat |
| vos. | haureu apariat |
| ells | hauran apariat |
Passat simple
| jo | aparií |
| tu | apariares |
| ell | aparià |
| nos. | apariàrem |
| vos. | apariàreu |
| ells | apariaren |
Passat anterior
| jo | haguí apariat |
| tu | hagueres apariat |
| ell | hagué apariat |
| nos. | haguérem apariat |
| vos. | haguéreu apariat |
| ells | haguéren apariat |
Passat perifràstic
| jo | vaig apariar |
| tu | vas apariar |
| ell | va apariar |
| nos. | vam apariar |
| vos. | vau apariar |
| ells | van apariar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver apariat |
| tu | vas haver apariat |
| ell | va haver apariat |
| nos. | vam haver apariat |
| vos. | vau haver apariat |
| ells | van haver apariat |
Condicional
| jo | apariaria |
| tu | apariaries |
| ell | apariaria |
| nos. | apariaríem |
| vos. | apariaríeu |
| ells | apariarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera apariat |
| tu | hauries; hagueres apariat |
| ell | hauria; haguera apariat |
| nos. | hauríem; haguérem apariat |
| vos. | hauríeu; haguéreu apariat |
| ells | haurien; hagueren apariat |
Subjuntiu
Present
| jo | apariï |
| tu | apariïs |
| ell | apariï |
| nos. | apariem |
| vos. | aparieu |
| ells | apariïn |
Perfet
| jo | hagi apariat |
| tu | hagis apariat |
| ell | hagi apariat |
| nos. | hàgim apariat |
| vos. | hàgiu apariat |
| ells | hagin apariat |
Imperfet
| jo | apariés |
| tu | apariessis |
| ell | apariés |
| nos. | apariéssim |
| vos. | apariéssiu |
| ells | apariessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués apariat |
| tu | haguessis apariat |
| ell | hagués apariat |
| nos. | haguéssim apariat |
| vos. | haguéssiu apariat |
| ells | haguessin apariat |
Imperative
| tu | aparia |
| ell | apariï |
| nos. | apariem |
| vos. | aparieu |
| ells | apariïn |
Verbs conjugated like 'apariar'
acariciar,
acondiciar,
acotiar,
adiar,
afiliar,
agenciar,
agraciar,
agremiar,
aixerriar,
ajusticiar,
algaliar,
aliar,
aluminiar,
amnistiar,
amorriar,
ampliar,
anestesiar,
anguniar,
anunciar,
apariar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'apariar'
aparcar,
apartar,
avariar,
acarar,
adargar,
afartar,
agarbar,
agarrar,
alarmar,
amarar,
Translations
Etymology
Additional Information
apariar [s. XIV; de
par]
v 1 1 tr Ajuntar (dos, especialment mascle i femella) de manera que formin parella.
2 pron Apariar-se un cavall amb una burra.
2 tr Fer un
adob (en alguna cosa).
a_pa_ri_ar.