Formes no personals
Infinitiu:
arrogar
Gerundi:
arrogant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | arrogo |
| te'n | arrogues |
| se'n | arroga |
| ens en | arroguem |
| us en | arrogueu |
| se'n | arroguen |
Perfet
| me'n | he arrogat |
| te'n | has arrogat |
| se'n | ha arrogat |
| ens en | hem arrogat |
| us en | heu arrogat |
| se'n | han arrogat |
Imperfet
| me'n | arrogava |
| te'n | arrogaves |
| se'n | arrogava |
| ens en | arrogàvem |
| us en | arrogàveu |
| se'n | arrogaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia arrogat |
| te'n | havies arrogat |
| se'n | havia arrogat |
| ens en | havíem arrogat |
| us en | havíeu arrogat |
| se'n | havien arrogat |
Futur simple
| me'n | arrogaré |
| te'n | arrogaràs |
| se'n | arrogarà |
| ens en | arrogarem |
| us en | arrogareu |
| se'n | arrogaran |
Futur perfet
| me'n | hauré arrogat |
| te'n | hauràs arrogat |
| se'n | haurà arrogat |
| ens en | haurem arrogat |
| us en | haureu arrogat |
| se'n | hauran arrogat |
Passat simple
| me'n | arroguí |
| te'n | arrogares |
| se'n | arrogà |
| ens en | arrogàrem |
| us en | arrogàreu |
| se'n | arrogaren |
Passat anterior
| me'n | haguí arrogat |
| te'n | hagueres arrogat |
| se'n | hagué arrogat |
| ens en | haguérem arrogat |
| us en | haguéreu arrogat |
| se'n | haguéren arrogat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig arrogar |
| te'n | vas arrogar |
| se'n | va arrogar |
| ens en | vam arrogar |
| us en | vau arrogar |
| se'n | van arrogar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver arrogat |
| te'n | vas haver arrogat |
| se'n | va haver arrogat |
| ens en | vam haver arrogat |
| us en | vau haver arrogat |
| se'n | van haver arrogat |
Condicional
| me'n | arrogaria |
| te'n | arrogaries |
| se'n | arrogaria |
| ens en | arrogaríem |
| us en | arrogaríeu |
| se'n | arrogarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera arrogat |
| te'n | hauries; hagueres arrogat |
| se'n | hauria; haguera arrogat |
| ens en | hauríem; haguérem arrogat |
| us en | hauríeu; haguéreu arrogat |
| se'n | haurien; hagueren arrogat |
Subjuntiu
Present
| me'n | arroguï |
| te'n | arroguïs |
| se'n | arroguï |
| ens en | arroguem |
| us en | arrogueu |
| se'n | arroguïn |
Perfet
| me'n | hagi arrogat |
| te'n | hagis arrogat |
| se'n | hagi arrogat |
| ens en | hàgim arrogat |
| us en | hàgiu arrogat |
| se'n | hagin arrogat |
Imperfet
| me'n | arrogués |
| te'n | arroguessis |
| se'n | arrogués |
| ens en | arroguéssim |
| us en | arroguéssiu |
| se'n | arroguessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués arrogat |
| te'n | haguessis arrogat |
| se'n | hagués arrogat |
| ens en | haguéssim arrogat |
| us en | haguéssiu arrogat |
| se'n | haguessin arrogat |
Imperative
| te'n | arroga |
| se'n | arroguï |
| ens en | arroguem |
| us en | arrogueu |
| se'n | arroguïn |
Verbs conjugated like 'arrogar-se'
abassegar,
abonyegar,
abrigar,
abrogar,
adargar,
afalagar,
afamegar,
afeixegar,
afeixugar,
afetgegar,
afogar,
agregar,
aixoplugar,
al.legar,
albergar,
allargar,
alligar,
allongar,
amagar,
amanyagar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arrogar-se'
abromar-se,
arrodir-se,
arrossar-se,
arruar-se,
abrinar-se,
aclocar-se,
aclofar-se,
acopar-se,
adonar-se,
agarrofar-se,
Translations
Etymology
Additional Information
arrogar-se [1803; del ll.
arrogare, íd., der. de
rogare 'demanar']
v pron Apropiar-se, atribuir-se, sense tenir-hi dret (una facultat, un poder, una qualitat).