Formes no personals
Infinitiu:
abromar
Gerundi:
abromant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | abromo |
| te'n | abromes |
| se'n | abroma |
| ens en | abromem |
| us en | abromeu |
| se'n | abromen |
Perfet
| me'n | he abromat |
| te'n | has abromat |
| se'n | ha abromat |
| ens en | hem abromat |
| us en | heu abromat |
| se'n | han abromat |
Imperfet
| me'n | abromava |
| te'n | abromaves |
| se'n | abromava |
| ens en | abromàvem |
| us en | abromàveu |
| se'n | abromaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia abromat |
| te'n | havies abromat |
| se'n | havia abromat |
| ens en | havíem abromat |
| us en | havíeu abromat |
| se'n | havien abromat |
Futur simple
| me'n | abromaré |
| te'n | abromaràs |
| se'n | abromarà |
| ens en | abromarem |
| us en | abromareu |
| se'n | abromaran |
Futur perfet
| me'n | hauré abromat |
| te'n | hauràs abromat |
| se'n | haurà abromat |
| ens en | haurem abromat |
| us en | haureu abromat |
| se'n | hauran abromat |
Passat simple
| me'n | abromí |
| te'n | abromares |
| se'n | abromà |
| ens en | abromàrem |
| us en | abromàreu |
| se'n | abromaren |
Passat anterior
| me'n | haguí abromat |
| te'n | hagueres abromat |
| se'n | hagué abromat |
| ens en | haguérem abromat |
| us en | haguéreu abromat |
| se'n | haguéren abromat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig abromar |
| te'n | vas abromar |
| se'n | va abromar |
| ens en | vam abromar |
| us en | vau abromar |
| se'n | van abromar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver abromat |
| te'n | vas haver abromat |
| se'n | va haver abromat |
| ens en | vam haver abromat |
| us en | vau haver abromat |
| se'n | van haver abromat |
Condicional
| me'n | abromaria |
| te'n | abromaries |
| se'n | abromaria |
| ens en | abromaríem |
| us en | abromaríeu |
| se'n | abromarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera abromat |
| te'n | hauries; hagueres abromat |
| se'n | hauria; haguera abromat |
| ens en | hauríem; haguérem abromat |
| us en | hauríeu; haguéreu abromat |
| se'n | haurien; hagueren abromat |
Subjuntiu
Present
| me'n | abromi |
| te'n | abromis |
| se'n | abromi |
| ens en | abromem |
| us en | abromeu |
| se'n | abromin |
Perfet
| me'n | hagi abromat |
| te'n | hagis abromat |
| se'n | hagi abromat |
| ens en | hàgim abromat |
| us en | hàgiu abromat |
| se'n | hagin abromat |
Imperfet
| me'n | abromés |
| te'n | abromessis |
| se'n | abromés |
| ens en | abroméssim |
| us en | abroméssiu |
| se'n | abromessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués abromat |
| te'n | haguessis abromat |
| se'n | hagués abromat |
| ens en | haguéssim abromat |
| us en | haguéssiu abromat |
| se'n | haguessin abromat |
Imperative
| te'n | abroma |
| se'n | abromi |
| ens en | abromem |
| us en | abromeu |
| se'n | abromin |
Verbs conjugated like 'abromar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'abromar-se'
abrinar-se,
apomar-se,
arrogar-se,
esbromar-se,
ablenar-se,
aclocar-se,
aclofar-se,
acopar-se,
adonar-se,
ajocar-se,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
abromar-se [←
broma³]
v pron MAR Cobrir-se de broma l'obra viva d'un vaixell.