Formes no personals
Infinitiu:
afincar-se
Gerundi:
afincant
Participi
| Sg.m | afincat |
| Sg.f | afincada |
| Pl.m | afincats |
| Pl.f | afincades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | afinque |
| Sg.2 | afinques |
| Sg.3 | afinca |
| Pl.1 | afinquem |
| Pl.2 | afinqueu |
| Pl.3 | afinquen |
Perfet
| Sg.1 | he afincat |
| Sg.2 | has afincat |
| Sg.3 | ha afincat |
| Pl.1 | hem afincat |
| Pl.2 | heu afincat |
| Pl.3 | han afincat |
Imperfet
| Sg.1 | afincava |
| Sg.2 | afincaves |
| Sg.3 | afincava |
| Pl.1 | afincàvem |
| Pl.2 | afincàveu |
| Pl.3 | afincaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia afincat |
| Sg.2 | havies afincat |
| Sg.3 | havia afincat |
| Pl.1 | havíem afincat |
| Pl.2 | havíeu afincat |
| Pl.3 | havien afincat |
Futur
| Sg.1 | afincaré |
| Sg.2 | afincaràs |
| Sg.3 | afincarà |
| Pl.1 | afincarem |
| Pl.2 | afincareu |
| Pl.3 | afincaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré afincat |
| Sg.2 | hauràs afincat |
| Sg.3 | haurà afincat |
| Pl.1 | haurem afincat |
| Pl.2 | haureu afincat |
| Pl.3 | hauran afincat |
Passat simple
| Sg.1 | afinquí |
| Sg.2 | afincares |
| Sg.3 | afincà |
| Pl.1 | afincàrem |
| Pl.2 | afincàreu |
| Pl.3 | afincaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí afincat |
| Sg.2 | hagueres afincat |
| Sg.3 | hagué afincat |
| Pl.1 | haguérem afincat |
| Pl.2 | haguéreu afincat |
| Pl.3 | hagueren afincat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig afincar-se |
| Sg.2 | vas afincar-se |
| Sg.3 | va afincar-se |
| Pl.1 | vam afincar-se |
| Pl.2 | vau afincar-se |
| Pl.3 | van afincar-se |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver afincat |
| Sg.2 | vas haver afincat |
| Sg.3 | va haver afincat |
| Pl.1 | vam haver afincat |
| Pl.2 | vau haver afincat |
| Pl.3 | van haver afincat |
Condicional
| Sg.1 | afincaria |
| Sg.2 | afincaries |
| Sg.3 | afincaria |
| Pl.1 | afincaríem |
| Pl.2 | afincaríeu |
| Pl.3 | afincarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria afincat |
| Sg.2 | hauries afincat |
| Sg.3 | hauria afincat |
| Pl.1 | hauríem afincat |
| Pl.2 | hauríeu afincat |
| Pl.3 | haurien afincat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | afinque |
| Sg.2 | afinques |
| Sg.3 | afinque |
| Pl.1 | afinquem |
| Pl.2 | afinqueu |
| Pl.3 | afinquen |
Perfet
| Sg.1 | haja afincat |
| Sg.2 | hages afincat |
| Sg.3 | haja afincat |
| Pl.1 | hàgem afincat |
| Pl.2 | hàgeu afincat |
| Pl.3 | hagen afincat |
Imperfet
| Sg.1 | afincara; afinqués |
| Sg.2 | afincares; afinquesses |
| Sg.3 | afincara; afinqués |
| Pl.1 | afincàrem; afinquéssem |
| Pl.2 | afincàreu; afinquésseu |
| Pl.3 | afincaren; afinquessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera afincat; hagués afincat |
| Sg.2 | hagueres afincat; haguesses afincat |
| Sg.3 | haguera afincat; hagués afincat |
| Pl.1 | haguérem afincat; haguéssem afincat |
| Pl.2 | haguéreu afincat; haguésseu afincat |
| Pl.3 | hagueren afincat; haguessen afincat |
Imperatiu
| Sg.2 | afinca |
| Sg.3 | afinque |
| Pl.1 | afinquem |
| Pl.2 | afinqueu |
| Pl.3 | afinquen |
Verbs conjugated like afincar-se
abadocar-se,
abarracar,
abarrancar,
abarrocar,
abdicar,
abecar-se,
abocar,
acetificar,
acidificar,
aclocar-se,
aclucar,
adjudicar,
advocar,
aerificar,
afincar-se,
aflacar,
africar,
aixecar,
ajocar-se,
albificar, etc. (List truncated at 20 verbs)