Formes no personals
Infinitiu:
abocar
Gerundi:
abocant
Participi
| Sg.m | abocat |
| Sg.f | abocada |
| Pl.m | abocats |
| Pl.f | abocades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | aboque |
| Sg.2 | aboques |
| Sg.3 | aboca |
| Pl.1 | aboquem |
| Pl.2 | aboqueu |
| Pl.3 | aboquen |
Perfet
| Sg.1 | he abocat |
| Sg.2 | has abocat |
| Sg.3 | ha abocat |
| Pl.1 | hem abocat |
| Pl.2 | heu abocat |
| Pl.3 | han abocat |
Imperfet
| Sg.1 | abocava |
| Sg.2 | abocaves |
| Sg.3 | abocava |
| Pl.1 | abocàvem |
| Pl.2 | abocàveu |
| Pl.3 | abocaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia abocat |
| Sg.2 | havies abocat |
| Sg.3 | havia abocat |
| Pl.1 | havíem abocat |
| Pl.2 | havíeu abocat |
| Pl.3 | havien abocat |
Futur
| Sg.1 | abocaré |
| Sg.2 | abocaràs |
| Sg.3 | abocarà |
| Pl.1 | abocarem |
| Pl.2 | abocareu |
| Pl.3 | abocaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré abocat |
| Sg.2 | hauràs abocat |
| Sg.3 | haurà abocat |
| Pl.1 | haurem abocat |
| Pl.2 | haureu abocat |
| Pl.3 | hauran abocat |
Passat simple
| Sg.1 | aboquí |
| Sg.2 | abocares |
| Sg.3 | abocà |
| Pl.1 | abocàrem |
| Pl.2 | abocàreu |
| Pl.3 | abocaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí abocat |
| Sg.2 | hagueres abocat |
| Sg.3 | hagué abocat |
| Pl.1 | haguérem abocat |
| Pl.2 | haguéreu abocat |
| Pl.3 | hagueren abocat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig abocar |
| Sg.2 | vas abocar |
| Sg.3 | va abocar |
| Pl.1 | vam abocar |
| Pl.2 | vau abocar |
| Pl.3 | van abocar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver abocat |
| Sg.2 | vas haver abocat |
| Sg.3 | va haver abocat |
| Pl.1 | vam haver abocat |
| Pl.2 | vau haver abocat |
| Pl.3 | van haver abocat |
Condicional
| Sg.1 | abocaria |
| Sg.2 | abocaries |
| Sg.3 | abocaria |
| Pl.1 | abocaríem |
| Pl.2 | abocaríeu |
| Pl.3 | abocarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria abocat |
| Sg.2 | hauries abocat |
| Sg.3 | hauria abocat |
| Pl.1 | hauríem abocat |
| Pl.2 | hauríeu abocat |
| Pl.3 | haurien abocat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | aboque |
| Sg.2 | aboques |
| Sg.3 | aboque |
| Pl.1 | aboquem |
| Pl.2 | aboqueu |
| Pl.3 | aboquen |
Perfet
| Sg.1 | haja abocat |
| Sg.2 | hages abocat |
| Sg.3 | haja abocat |
| Pl.1 | hàgem abocat |
| Pl.2 | hàgeu abocat |
| Pl.3 | hagen abocat |
Imperfet
| Sg.1 | abocara; aboqués |
| Sg.2 | abocares; aboquesses |
| Sg.3 | abocara; aboqués |
| Pl.1 | abocàrem; aboquéssem |
| Pl.2 | abocàreu; aboquésseu |
| Pl.3 | abocaren; aboquessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera abocat; hagués abocat |
| Sg.2 | hagueres abocat; haguesses abocat |
| Sg.3 | haguera abocat; hagués abocat |
| Pl.1 | haguérem abocat; haguéssem abocat |
| Pl.2 | haguéreu abocat; haguésseu abocat |
| Pl.3 | hagueren abocat; haguessen abocat |
Imperatiu
| Sg.2 | aboca |
| Sg.3 | aboque |
| Pl.1 | aboquem |
| Pl.2 | aboqueu |
| Pl.3 | aboquen |
Verbs conjugated like abocar
abadocar-se,
abarracar,
abarrancar,
abarrocar,
abdicar,
abecar-se,
abocar,
acetificar,
acidificar,
aclocar-se,
aclucar,
adjudicar,
advocar,
aerificar,
afincar-se,
aflacar,
africar,
aixecar,
ajocar-se,
albificar, etc. (List truncated at 20 verbs)