Formes no personals
Infinitiu:
espellucar
Gerundi:
espellucant
Participi
| Sg.m | espellucat |
| Sg.f | espellucada |
| Pl.m | espellucats |
| Pl.f | espellucades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | espelluque |
| Sg.2 | espelluques |
| Sg.3 | espelluca |
| Pl.1 | espelluquem |
| Pl.2 | espelluqueu |
| Pl.3 | espelluquen |
Perfet
| Sg.1 | he espellucat |
| Sg.2 | has espellucat |
| Sg.3 | ha espellucat |
| Pl.1 | hem espellucat |
| Pl.2 | heu espellucat |
| Pl.3 | han espellucat |
Imperfet
| Sg.1 | espellucava |
| Sg.2 | espellucaves |
| Sg.3 | espellucava |
| Pl.1 | espellucàvem |
| Pl.2 | espellucàveu |
| Pl.3 | espellucaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia espellucat |
| Sg.2 | havies espellucat |
| Sg.3 | havia espellucat |
| Pl.1 | havíem espellucat |
| Pl.2 | havíeu espellucat |
| Pl.3 | havien espellucat |
Futur
| Sg.1 | espellucaré |
| Sg.2 | espellucaràs |
| Sg.3 | espellucarà |
| Pl.1 | espellucarem |
| Pl.2 | espellucareu |
| Pl.3 | espellucaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré espellucat |
| Sg.2 | hauràs espellucat |
| Sg.3 | haurà espellucat |
| Pl.1 | haurem espellucat |
| Pl.2 | haureu espellucat |
| Pl.3 | hauran espellucat |
Passat simple
| Sg.1 | espelluquí |
| Sg.2 | espellucares |
| Sg.3 | espellucà |
| Pl.1 | espellucàrem |
| Pl.2 | espellucàreu |
| Pl.3 | espellucaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí espellucat |
| Sg.2 | hagueres espellucat |
| Sg.3 | hagué espellucat |
| Pl.1 | haguérem espellucat |
| Pl.2 | haguéreu espellucat |
| Pl.3 | hagueren espellucat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig espellucar |
| Sg.2 | vas espellucar |
| Sg.3 | va espellucar |
| Pl.1 | vam espellucar |
| Pl.2 | vau espellucar |
| Pl.3 | van espellucar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver espellucat |
| Sg.2 | vas haver espellucat |
| Sg.3 | va haver espellucat |
| Pl.1 | vam haver espellucat |
| Pl.2 | vau haver espellucat |
| Pl.3 | van haver espellucat |
Condicional
| Sg.1 | espellucaria |
| Sg.2 | espellucaries |
| Sg.3 | espellucaria |
| Pl.1 | espellucaríem |
| Pl.2 | espellucaríeu |
| Pl.3 | espellucarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria espellucat |
| Sg.2 | hauries espellucat |
| Sg.3 | hauria espellucat |
| Pl.1 | hauríem espellucat |
| Pl.2 | hauríeu espellucat |
| Pl.3 | haurien espellucat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | espelluque |
| Sg.2 | espelluques |
| Sg.3 | espelluque |
| Pl.1 | espelluquem |
| Pl.2 | espelluqueu |
| Pl.3 | espelluquen |
Perfet
| Sg.1 | haja espellucat |
| Sg.2 | hages espellucat |
| Sg.3 | haja espellucat |
| Pl.1 | hàgem espellucat |
| Pl.2 | hàgeu espellucat |
| Pl.3 | hagen espellucat |
Imperfet
| Sg.1 | espellucara; espelluqués |
| Sg.2 | espellucares; espelluquesses |
| Sg.3 | espellucara; espelluqués |
| Pl.1 | espellucàrem; espelluquéssem |
| Pl.2 | espellucàreu; espelluquésseu |
| Pl.3 | espellucaren; espelluquessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera espellucat; hagués espellucat |
| Sg.2 | hagueres espellucat; haguesses espellucat |
| Sg.3 | haguera espellucat; hagués espellucat |
| Pl.1 | haguérem espellucat; haguéssem espellucat |
| Pl.2 | haguéreu espellucat; haguésseu espellucat |
| Pl.3 | hagueren espellucat; haguessen espellucat |
Imperatiu
| Sg.2 | espelluca |
| Sg.3 | espelluque |
| Pl.1 | espelluquem |
| Pl.2 | espelluqueu |
| Pl.3 | espelluquen |
Verbs conjugated like espellucar
abadocar-se,
abarracar,
abarrancar,
abarrocar,
abdicar,
abecar-se,
abocar,
acetificar,
acidificar,
aclocar-se,
aclucar,
adjudicar,
advocar,
aerificar,
afincar-se,
aflacar,
africar,
aixecar,
ajocar-se,
albificar, etc. (List truncated at 20 verbs)