Formes no personals
Infinitiu:
arraïmar
Gerundi:
arraïmant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | arraïmo |
| te'n | arraïmes |
| se'n | arraïma |
| ens en | arraïmem |
| us en | arraïmeu |
| se'n | arraïmen |
Perfet
| me'n | he arraïmat |
| te'n | has arraïmat |
| se'n | ha arraïmat |
| ens en | hem arraïmat |
| us en | heu arraïmat |
| se'n | han arraïmat |
Imperfet
| me'n | arraïmava |
| te'n | arraïmaves |
| se'n | arraïmava |
| ens en | arraïmàvem |
| us en | arraïmàveu |
| se'n | arraïmaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia arraïmat |
| te'n | havies arraïmat |
| se'n | havia arraïmat |
| ens en | havíem arraïmat |
| us en | havíeu arraïmat |
| se'n | havien arraïmat |
Futur simple
| me'n | arraïmaré |
| te'n | arraïmaràs |
| se'n | arraïmarà |
| ens en | arraïmarem |
| us en | arraïmareu |
| se'n | arraïmaran |
Futur perfet
| me'n | hauré arraïmat |
| te'n | hauràs arraïmat |
| se'n | haurà arraïmat |
| ens en | haurem arraïmat |
| us en | haureu arraïmat |
| se'n | hauran arraïmat |
Passat simple
| me'n | arraïmí |
| te'n | arraïmares |
| se'n | arraïmà |
| ens en | arraïmàrem |
| us en | arraïmàreu |
| se'n | arraïmaren |
Passat anterior
| me'n | haguí arraïmat |
| te'n | hagueres arraïmat |
| se'n | hagué arraïmat |
| ens en | haguérem arraïmat |
| us en | haguéreu arraïmat |
| se'n | haguéren arraïmat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig arraïmar |
| te'n | vas arraïmar |
| se'n | va arraïmar |
| ens en | vam arraïmar |
| us en | vau arraïmar |
| se'n | van arraïmar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver arraïmat |
| te'n | vas haver arraïmat |
| se'n | va haver arraïmat |
| ens en | vam haver arraïmat |
| us en | vau haver arraïmat |
| se'n | van haver arraïmat |
Condicional
| me'n | arraïmaria |
| te'n | arraïmaries |
| se'n | arraïmaria |
| ens en | arraïmaríem |
| us en | arraïmaríeu |
| se'n | arraïmarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera arraïmat |
| te'n | hauries; hagueres arraïmat |
| se'n | hauria; haguera arraïmat |
| ens en | hauríem; haguérem arraïmat |
| us en | hauríeu; haguéreu arraïmat |
| se'n | haurien; hagueren arraïmat |
Subjuntiu
Present
| me'n | arraïmi |
| te'n | arraïmis |
| se'n | arraïmi |
| ens en | arraïmem |
| us en | arraïmeu |
| se'n | arraïmin |
Perfet
| me'n | hagi arraïmat |
| te'n | hagis arraïmat |
| se'n | hagi arraïmat |
| ens en | hàgim arraïmat |
| us en | hàgiu arraïmat |
| se'n | hagin arraïmat |
Imperfet
| me'n | arraïmés |
| te'n | arraïmessis |
| se'n | arraïmés |
| ens en | arraïméssim |
| us en | arraïméssiu |
| se'n | arraïmessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués arraïmat |
| te'n | haguessis arraïmat |
| se'n | hagués arraïmat |
| ens en | haguéssim arraïmat |
| us en | haguéssiu arraïmat |
| se'n | haguessin arraïmat |
Imperative
| te'n | arraïma |
| se'n | arraïmi |
| ens en | arraïmem |
| us en | arraïmeu |
| se'n | arraïmin |
Verbs conjugated like 'arraïmar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arraïmar-se'
abromar-se,
arrasir-se,
arravatar-se,
arrogar-se,
arrossar-se,
arruar-se,
abrinar-se,
acanyar-se,
aferrallar-se,
apiadar-se,
Translations
Etymology
Additional Information
arraïmar-se [1868; de
raïm]
v pron Aplegar-se formant com un raïm.
ar_ra_ï_mar-se.