Formes no personals
Infinitiu:
conculcar
Gerundi:
conculcant
Participi:
conculcat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | conculco |
| tu | conculques |
| ell | conculca |
| nos. | conculquem |
| vos. | conculqueu |
| ells | conculquen |
Perfet
| jo | he conculcat |
| tu | has conculcat |
| ell | ha conculcat |
| nos. | hem conculcat |
| vos. | heu conculcat |
| ells | han conculcat |
Imperfet
| jo | conculcava |
| tu | conculcaves |
| ell | conculcava |
| nos. | conculcàvem |
| vos. | conculcàveu |
| ells | conculcaven |
Plusquamperfet
| jo | havia conculcat |
| tu | havies conculcat |
| ell | havia conculcat |
| nos. | havíem conculcat |
| vos. | havíeu conculcat |
| ells | havien conculcat |
Futur simple
| jo | conculcaré |
| tu | conculcaràs |
| ell | conculcarà |
| nos. | conculcarem |
| vos. | conculcareu |
| ells | conculcaran |
Futur perfet
| jo | hauré conculcat |
| tu | hauràs conculcat |
| ell | haurà conculcat |
| nos. | haurem conculcat |
| vos. | haureu conculcat |
| ells | hauran conculcat |
Passat simple
| jo | conculquí |
| tu | conculcares |
| ell | conculcà |
| nos. | conculcàrem |
| vos. | conculcàreu |
| ells | conculcaren |
Passat anterior
| jo | haguí conculcat |
| tu | hagueres conculcat |
| ell | hagué conculcat |
| nos. | haguérem conculcat |
| vos. | haguéreu conculcat |
| ells | haguéren conculcat |
Passat perifràstic
| jo | vaig conculcar |
| tu | vas conculcar |
| ell | va conculcar |
| nos. | vam conculcar |
| vos. | vau conculcar |
| ells | van conculcar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver conculcat |
| tu | vas haver conculcat |
| ell | va haver conculcat |
| nos. | vam haver conculcat |
| vos. | vau haver conculcat |
| ells | van haver conculcat |
Condicional
| jo | conculcaria |
| tu | conculcaries |
| ell | conculcaria |
| nos. | conculcaríem |
| vos. | conculcaríeu |
| ells | conculcarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera conculcat |
| tu | hauries; hagueres conculcat |
| ell | hauria; haguera conculcat |
| nos. | hauríem; haguérem conculcat |
| vos. | hauríeu; haguéreu conculcat |
| ells | haurien; hagueren conculcat |
Subjuntiu
Present
| jo | conculqui |
| tu | conculquis |
| ell | conculqui |
| nos. | conculquem |
| vos. | conculqueu |
| ells | conculquin |
Perfet
| jo | hagi conculcat |
| tu | hagis conculcat |
| ell | hagi conculcat |
| nos. | hàgim conculcat |
| vos. | hàgiu conculcat |
| ells | hagin conculcat |
Imperfet
| jo | conculqués |
| tu | conculquessis |
| ell | conculqués |
| nos. | conculquéssim |
| vos. | conculquéssiu |
| ells | conculquessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués conculcat |
| tu | haguessis conculcat |
| ell | hagués conculcat |
| nos. | haguéssim conculcat |
| vos. | haguéssiu conculcat |
| ells | haguessin conculcat |
Imperative
| tu | conculca |
| ell | conculqui |
| nos. | conculquem |
| vos. | conculqueu |
| ells | conculquin |
Verbs conjugated like 'conculcar'
abarrocar,
abdicar,
abocar,
acetificar,
acidificar,
aclocar-se,
aclucar,
adjudicar,
advocar,
aerificar,
aflacar,
aixecar,
ajocar-se,
alcoholificar,
allocar-se,
almescar,
altercar,
altificar,
amplificar,
angelicar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'conculcar'
conciliar,
concursar,
consultar,
inculcar,
calcular,
circular,
coagular,
colcar,
compulsar,
concagar,
Translations
Etymology
Additional Information