Formes no personals
Infinitiu:
apromptar
Gerundi:
apromptant
Participi:
apromptat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | aprompto |
| tu | apromptes |
| ell | aprompta |
| nos. | apromptem |
| vos. | aprompteu |
| ells | aprompten |
Perfet
| jo | he apromptat |
| tu | has apromptat |
| ell | ha apromptat |
| nos. | hem apromptat |
| vos. | heu apromptat |
| ells | han apromptat |
Imperfet
| jo | apromptava |
| tu | apromptaves |
| ell | apromptava |
| nos. | apromptàvem |
| vos. | apromptàveu |
| ells | apromptaven |
Plusquamperfet
| jo | havia apromptat |
| tu | havies apromptat |
| ell | havia apromptat |
| nos. | havíem apromptat |
| vos. | havíeu apromptat |
| ells | havien apromptat |
Futur simple
| jo | apromptaré |
| tu | apromptaràs |
| ell | apromptarà |
| nos. | apromptarem |
| vos. | apromptareu |
| ells | apromptaran |
Futur perfet
| jo | hauré apromptat |
| tu | hauràs apromptat |
| ell | haurà apromptat |
| nos. | haurem apromptat |
| vos. | haureu apromptat |
| ells | hauran apromptat |
Passat simple
| jo | apromptí |
| tu | apromptares |
| ell | apromptà |
| nos. | apromptàrem |
| vos. | apromptàreu |
| ells | apromptaren |
Passat anterior
| jo | haguí apromptat |
| tu | hagueres apromptat |
| ell | hagué apromptat |
| nos. | haguérem apromptat |
| vos. | haguéreu apromptat |
| ells | haguéren apromptat |
Passat perifràstic
| jo | vaig apromptar |
| tu | vas apromptar |
| ell | va apromptar |
| nos. | vam apromptar |
| vos. | vau apromptar |
| ells | van apromptar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver apromptat |
| tu | vas haver apromptat |
| ell | va haver apromptat |
| nos. | vam haver apromptat |
| vos. | vau haver apromptat |
| ells | van haver apromptat |
Condicional
| jo | apromptaria |
| tu | apromptaries |
| ell | apromptaria |
| nos. | apromptaríem |
| vos. | apromptaríeu |
| ells | apromptarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera apromptat |
| tu | hauries; hagueres apromptat |
| ell | hauria; haguera apromptat |
| nos. | hauríem; haguérem apromptat |
| vos. | hauríeu; haguéreu apromptat |
| ells | haurien; hagueren apromptat |
Subjuntiu
Present
| jo | aprompti |
| tu | apromptis |
| ell | aprompti |
| nos. | apromptem |
| vos. | aprompteu |
| ells | apromptin |
Perfet
| jo | hagi apromptat |
| tu | hagis apromptat |
| ell | hagi apromptat |
| nos. | hàgim apromptat |
| vos. | hàgiu apromptat |
| ells | hagin apromptat |
Imperfet
| jo | apromptés |
| tu | apromptessis |
| ell | apromptés |
| nos. | apromptéssim |
| vos. | apromptéssiu |
| ells | apromptessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués apromptat |
| tu | haguessis apromptat |
| ell | hagués apromptat |
| nos. | haguéssim apromptat |
| vos. | haguéssiu apromptat |
| ells | haguessin apromptat |
Imperative
| tu | aprompta |
| ell | aprompti |
| nos. | apromptem |
| vos. | aprompteu |
| ells | apromptin |
Verbs conjugated like 'apromptar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'apromptar'
aprofitar,
apropar,
apropiar,
adoptar,
afrontar,
aplomar,
aportar,
apostar,
aprestar,
aprimar,
Translations
Etymology
Additional Information
apromptar [←
prompte]
v tr Posar (una cosa) en estat de servir-se'n o de disposar-ne immediatament. Apromptar una quantitat.