Formes no personals
Infinitiu:
afrontar
Gerundi:
afrontant
Participi:
afrontat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | afronto |
| tu | afrontes |
| ell | afronta |
| nos. | afrontem |
| vos. | afronteu |
| ells | afronten |
Perfet
| jo | he afrontat |
| tu | has afrontat |
| ell | ha afrontat |
| nos. | hem afrontat |
| vos. | heu afrontat |
| ells | han afrontat |
Imperfet
| jo | afrontava |
| tu | afrontaves |
| ell | afrontava |
| nos. | afrontàvem |
| vos. | afrontàveu |
| ells | afrontaven |
Plusquamperfet
| jo | havia afrontat |
| tu | havies afrontat |
| ell | havia afrontat |
| nos. | havíem afrontat |
| vos. | havíeu afrontat |
| ells | havien afrontat |
Futur simple
| jo | afrontaré |
| tu | afrontaràs |
| ell | afrontarà |
| nos. | afrontarem |
| vos. | afrontareu |
| ells | afrontaran |
Futur perfet
| jo | hauré afrontat |
| tu | hauràs afrontat |
| ell | haurà afrontat |
| nos. | haurem afrontat |
| vos. | haureu afrontat |
| ells | hauran afrontat |
Passat simple
| jo | afrontí |
| tu | afrontares |
| ell | afrontà |
| nos. | afrontàrem |
| vos. | afrontàreu |
| ells | afrontaren |
Passat anterior
| jo | haguí afrontat |
| tu | hagueres afrontat |
| ell | hagué afrontat |
| nos. | haguérem afrontat |
| vos. | haguéreu afrontat |
| ells | haguéren afrontat |
Passat perifràstic
| jo | vaig afrontar |
| tu | vas afrontar |
| ell | va afrontar |
| nos. | vam afrontar |
| vos. | vau afrontar |
| ells | van afrontar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver afrontat |
| tu | vas haver afrontat |
| ell | va haver afrontat |
| nos. | vam haver afrontat |
| vos. | vau haver afrontat |
| ells | van haver afrontat |
Condicional
| jo | afrontaria |
| tu | afrontaries |
| ell | afrontaria |
| nos. | afrontaríem |
| vos. | afrontaríeu |
| ells | afrontarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera afrontat |
| tu | hauries; hagueres afrontat |
| ell | hauria; haguera afrontat |
| nos. | hauríem; haguérem afrontat |
| vos. | hauríeu; haguéreu afrontat |
| ells | haurien; hagueren afrontat |
Subjuntiu
Present
| jo | afronti |
| tu | afrontis |
| ell | afronti |
| nos. | afrontem |
| vos. | afronteu |
| ells | afrontin |
Perfet
| jo | hagi afrontat |
| tu | hagis afrontat |
| ell | hagi afrontat |
| nos. | hàgim afrontat |
| vos. | hàgiu afrontat |
| ells | hagin afrontat |
Imperfet
| jo | afrontés |
| tu | afrontessis |
| ell | afrontés |
| nos. | afrontéssim |
| vos. | afrontéssiu |
| ells | afrontessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués afrontat |
| tu | haguessis afrontat |
| ell | hagués afrontat |
| nos. | haguéssim afrontat |
| vos. | haguéssiu afrontat |
| ells | haguessin afrontat |
Imperative
| tu | afronta |
| ell | afronti |
| nos. | afrontem |
| vos. | afronteu |
| ells | afrontin |
Verbs conjugated like 'afrontar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'afrontar'
aflonjar,
afonar,
arroentar,
arronsar,
enfrontar,
abaronar,
abonar,
abrandar,
abraonar,
abrogar,
Translations
Etymology
Additional Information
afrontar [s. XII; de
front]
v 1 tr Oposar front a front, encontrar, acarar. Afrontar dues persones.
2 intr Ésser contigu un territori, una heretat, un camp, etc, a un
altre. La casa afronta amb la riera.
3 tr Fer cara, resistir sense acovardir-se. Afrontar les contrarietats.
4 tr Fer un afront.