Formes no personals
Infinitiu:
atribuir
Gerundi:
atribuint
Participi
| Sg.m | atribuït |
| Sg.f | atribuïda |
| Pl.m | atribuïts |
| Pl.f | atribuïdes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | atribuïsc |
| Sg.2 | atribuïxes; atribueixes |
| Sg.3 | atribuïx; atribueix |
| Pl.1 | atribuïm |
| Pl.2 | atribuïu |
| Pl.3 | atribuïxen; atribueixen |
Perfet
| Sg.1 | he atribuït |
| Sg.2 | has atribuït |
| Sg.3 | ha atribuït |
| Pl.1 | hem atribuït |
| Pl.2 | heu atribuït |
| Pl.3 | han atribuït |
Imperfet
| Sg.1 | atribuïa |
| Sg.2 | atribuïes |
| Sg.3 | atribuïa |
| Pl.1 | atribuíem |
| Pl.2 | atribuíeu |
| Pl.3 | atribuïen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia atribuït |
| Sg.2 | havies atribuït |
| Sg.3 | havia atribuït |
| Pl.1 | havíem atribuït |
| Pl.2 | havíeu atribuït |
| Pl.3 | havien atribuït |
Futur
| Sg.1 | atribuiré |
| Sg.2 | atribuiràs |
| Sg.3 | atribuirà |
| Pl.1 | atribuirem |
| Pl.2 | atribuireu |
| Pl.3 | atribuiran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré atribuït |
| Sg.2 | hauràs atribuït |
| Sg.3 | haurà atribuït |
| Pl.1 | haurem atribuït |
| Pl.2 | haureu atribuït |
| Pl.3 | hauran atribuït |
Passat simple
| Sg.1 | atribuí |
| Sg.2 | atribuïres |
| Sg.3 | atribuí |
| Pl.1 | atribuírem |
| Pl.2 | atribuíreu |
| Pl.3 | atribuïren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí atribuït |
| Sg.2 | hagueres atribuït |
| Sg.3 | hagué atribuït |
| Pl.1 | haguérem atribuït |
| Pl.2 | haguéreu atribuït |
| Pl.3 | hagueren atribuït |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig atribuir |
| Sg.2 | vas atribuir |
| Sg.3 | va atribuir |
| Pl.1 | vam atribuir |
| Pl.2 | vau atribuir |
| Pl.3 | van atribuir |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver atribuït |
| Sg.2 | vas haver atribuït |
| Sg.3 | va haver atribuït |
| Pl.1 | vam haver atribuït |
| Pl.2 | vau haver atribuït |
| Pl.3 | van haver atribuït |
Condicional
| Sg.1 | atribuiria |
| Sg.2 | atribuiries |
| Sg.3 | atribuiria |
| Pl.1 | atribuiríem |
| Pl.2 | atribuiríeu |
| Pl.3 | atribuirien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria atribuït |
| Sg.2 | hauries atribuït |
| Sg.3 | hauria atribuït |
| Pl.1 | hauríem atribuït |
| Pl.2 | hauríeu atribuït |
| Pl.3 | haurien atribuït |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | atribuïsca |
| Sg.2 | atribuïsques |
| Sg.3 | atribuïsca |
| Pl.1 | atribuïm |
| Pl.2 | atribuïu |
| Pl.3 | atribuïsquen |
Perfet
| Sg.1 | haja atribuït |
| Sg.2 | hages atribuït |
| Sg.3 | haja atribuït |
| Pl.1 | hàgem atribuït |
| Pl.2 | hàgeu atribuït |
| Pl.3 | hagen atribuït |
Imperfet
| Sg.1 | atribuïra; atribuís |
| Sg.2 | atribuïres; atribuïsses |
| Sg.3 | atribuïra; atribuís |
| Pl.1 | atribuírem; atribuíssem |
| Pl.2 | atribuíreu; atribuísseu |
| Pl.3 | atribuïren; atribuïssen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera atribuït; hagués atribuït |
| Sg.2 | hagueres atribuït; haguesses atribuït |
| Sg.3 | haguera atribuït; hagués atribuït |
| Pl.1 | haguérem atribuït; haguéssem atribuït |
| Pl.2 | haguéreu atribuït; haguésseu atribuït |
| Pl.3 | hagueren atribuït; haguessen atribuït |
Imperatiu
| Sg.2 | atribuïx; atribueix |
| Sg.3 | atribuïsca |
| Pl.1 | atribuïm |
| Pl.2 | atribuïu |
| Pl.3 | atribuïsquen |
Verbs conjugated like atribuir
abduir,
ablair,
aclameir,
aconduir,
adduir,
afluir,
agrair,
anuir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
autodestruir-se,
autoreproduir-se,
beneir,
blair,
bleir,
circuir,
comminuir,
conduir,
confluir, etc. (List truncated at 20 verbs)