Formes no personals
Infinitiu:
intuir
Gerundi:
intuint
Participi
| Sg.m | intuït |
| Sg.f | intuïda |
| Pl.m | intuïts |
| Pl.f | intuïdes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | intuïsc |
| Sg.2 | intuïxes; intueixes |
| Sg.3 | intuïx; intueix |
| Pl.1 | intuïm |
| Pl.2 | intuïu |
| Pl.3 | intuïxen; intueixen |
Perfet
| Sg.1 | he intuït |
| Sg.2 | has intuït |
| Sg.3 | ha intuït |
| Pl.1 | hem intuït |
| Pl.2 | heu intuït |
| Pl.3 | han intuït |
Imperfet
| Sg.1 | intuïa |
| Sg.2 | intuïes |
| Sg.3 | intuïa |
| Pl.1 | intuíem |
| Pl.2 | intuíeu |
| Pl.3 | intuïen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia intuït |
| Sg.2 | havies intuït |
| Sg.3 | havia intuït |
| Pl.1 | havíem intuït |
| Pl.2 | havíeu intuït |
| Pl.3 | havien intuït |
Futur
| Sg.1 | intuiré |
| Sg.2 | intuiràs |
| Sg.3 | intuirà |
| Pl.1 | intuirem |
| Pl.2 | intuireu |
| Pl.3 | intuiran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré intuït |
| Sg.2 | hauràs intuït |
| Sg.3 | haurà intuït |
| Pl.1 | haurem intuït |
| Pl.2 | haureu intuït |
| Pl.3 | hauran intuït |
Passat simple
| Sg.1 | intuí |
| Sg.2 | intuïres |
| Sg.3 | intuí |
| Pl.1 | intuírem |
| Pl.2 | intuíreu |
| Pl.3 | intuïren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí intuït |
| Sg.2 | hagueres intuït |
| Sg.3 | hagué intuït |
| Pl.1 | haguérem intuït |
| Pl.2 | haguéreu intuït |
| Pl.3 | hagueren intuït |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig intuir |
| Sg.2 | vas intuir |
| Sg.3 | va intuir |
| Pl.1 | vam intuir |
| Pl.2 | vau intuir |
| Pl.3 | van intuir |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver intuït |
| Sg.2 | vas haver intuït |
| Sg.3 | va haver intuït |
| Pl.1 | vam haver intuït |
| Pl.2 | vau haver intuït |
| Pl.3 | van haver intuït |
Condicional
| Sg.1 | intuiria |
| Sg.2 | intuiries |
| Sg.3 | intuiria |
| Pl.1 | intuiríem |
| Pl.2 | intuiríeu |
| Pl.3 | intuirien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria intuït |
| Sg.2 | hauries intuït |
| Sg.3 | hauria intuït |
| Pl.1 | hauríem intuït |
| Pl.2 | hauríeu intuït |
| Pl.3 | haurien intuït |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | intuïsca |
| Sg.2 | intuïsques |
| Sg.3 | intuïsca |
| Pl.1 | intuïm |
| Pl.2 | intuïu |
| Pl.3 | intuïsquen |
Perfet
| Sg.1 | haja intuït |
| Sg.2 | hages intuït |
| Sg.3 | haja intuït |
| Pl.1 | hàgem intuït |
| Pl.2 | hàgeu intuït |
| Pl.3 | hagen intuït |
Imperfet
| Sg.1 | intuïra; intuís |
| Sg.2 | intuïres; intuïsses |
| Sg.3 | intuïra; intuís |
| Pl.1 | intuírem; intuíssem |
| Pl.2 | intuíreu; intuísseu |
| Pl.3 | intuïren; intuïssen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera intuït; hagués intuït |
| Sg.2 | hagueres intuït; haguesses intuït |
| Sg.3 | haguera intuït; hagués intuït |
| Pl.1 | haguérem intuït; haguéssem intuït |
| Pl.2 | haguéreu intuït; haguésseu intuït |
| Pl.3 | hagueren intuït; haguessen intuït |
Imperatiu
| Sg.2 | intuïx; intueix |
| Sg.3 | intuïsca |
| Pl.1 | intuïm |
| Pl.2 | intuïu |
| Pl.3 | intuïsquen |
Verbs conjugated like intuir
abduir,
ablair,
aclameir,
aconduir,
adduir,
afluir,
agrair,
anuir,
atapeir,
atribuir,
atuir,
autodestruir-se,
autoreproduir-se,
beneir,
blair,
bleir,
circuir,
comminuir,
conduir,
confluir, etc. (List truncated at 20 verbs)