arrossegar – Catalan verb conjugation

v 1 tr 1 Fer moure (alguna persona o alguna cosa) estirant-la sense aixecar-la de terra, vencent la resistència que amb el fregadís oposa al moviment. Arrossegar un carreu, un sac.

2 arrossegar els peus (o la cama, etc) Caminar sense alçar-los de terra.

3 arrossegar pel fang fig Denigrar (algú) greument.

2 pron 1 Avançar el cos o una part del cos descansant a terra, com fan els animals que no tenen potes. Arrossegar-se per terra una criatura.

2 Anar sense objecte concret. Sempre s'arrossega pels cafès.

3 Restar inútilment en un lloc. Arrossegar-se un menjar dies i dies per la cuina.

4 Durar, progressar amb dificultat. Arrossegar-se una feina molt de temps.

5 arrossegar-se als peus (d'algú) fig Humiliar-se vilment davant algú.

3 tr fig 1 Forçar a seguir, portar darrere seu vencent una resistència, com a conseqüència forçada, amb dificultat, lentament. No vol anar mai enlloc, sempre l'hem d'arrossegar.

2 Arrossegar una vida miserable.

3 arrossegar la veu (o les paraules) Parlar lentament, prolongant els sons.

4 tr fig 1 Portar com a conseqüència. La guerra arrossega calamitats.

2 Remolcar. El pràctic arrossega el vaixell dins el port.

5 1 intr Alguna cosa penjar tocant una part d'ella a terra. La corda era massa llarga i arrossegava.

2 pron Aquesta cortina s'arrossega.