Formes no personals
Infinitiu:
concloure
Gerundi:
concloent
Participi:
conclòs
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | concloc |
| tu | conclous |
| ell | conclou |
| nos. | concloem |
| vos. | concloeu |
| ells | conclouen |
Perfet
| jo | he conclòs |
| tu | has conclòs |
| ell | ha conclòs |
| nos. | hem conclòs |
| vos. | heu conclòs |
| ells | han conclòs |
Imperfet
| jo | concloïa |
| tu | concloïes |
| ell | concloïa |
| nos. | concloíem |
| vos. | concloíeu |
| ells | concloïen |
Plusquamperfet
| jo | havia conclòs |
| tu | havies conclòs |
| ell | havia conclòs |
| nos. | havíem conclòs |
| vos. | havíeu conclòs |
| ells | havien conclòs |
Futur simple
| jo | conclouré |
| tu | conclouràs |
| ell | conclourà |
| nos. | conclourem |
| vos. | concloureu |
| ells | conclouran |
Futur perfet
| jo | hauré conclòs |
| tu | hauràs conclòs |
| ell | haurà conclòs |
| nos. | haurem conclòs |
| vos. | haureu conclòs |
| ells | hauran conclòs |
Passat simple
| jo | concloguí |
| tu | conclogueres |
| ell | conclogué |
| nos. | concloguérem |
| vos. | concloguéreu |
| ells | concloguéren |
Passat anterior
| jo | haguí conclòs |
| tu | hagueres conclòs |
| ell | hagué conclòs |
| nos. | haguérem conclòs |
| vos. | haguéreu conclòs |
| ells | haguéren conclòs |
Passat perifràstic
| jo | vaig concloure |
| tu | vas concloure |
| ell | va concloure |
| nos. | vam concloure |
| vos. | vau concloure |
| ells | van concloure |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver conclòs |
| tu | vas haver conclòs |
| ell | va haver conclòs |
| nos. | vam haver conclòs |
| vos. | vau haver conclòs |
| ells | van haver conclòs |
Condicional
| jo | conclouria |
| tu | conclouries |
| ell | conclouria |
| nos. | conclouríem |
| vos. | conclouríeu |
| ells | conclourien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera conclòs |
| tu | hauries; hagueres conclòs |
| ell | hauria; haguera conclòs |
| nos. | hauríem; haguérem conclòs |
| vos. | hauríeu; haguéreu conclòs |
| ells | haurien; hagueren conclòs |
Subjuntiu
Present
| jo | conclogui |
| tu | concloguis |
| ell | conclogui |
| nos. | concloguem |
| vos. | conclogueu |
| ells | concloguin |
Perfet
| jo | hagi conclòs |
| tu | hagis conclòs |
| ell | hagi conclòs |
| nos. | hàgim conclòs |
| vos. | hàgiu conclòs |
| ells | hagin conclòs |
Imperfet
| jo | conclogués |
| tu | concloguessis |
| ell | conclogués |
| nos. | concloguéssim |
| vos. | concloguéssiu |
| ells | concloguessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués conclòs |
| tu | haguessis conclòs |
| ell | hagués conclòs |
| nos. | haguéssim conclòs |
| vos. | haguéssiu conclòs |
| ells | haguessin conclòs |
Imperative
| tu | conclou |
| ell | conclogui |
| nos. | concloguem |
| vos. | concloeu |
| ells | concloguin |
Verbs similar to 'concloure'
encloure,
incloure,
cloure,
commoure,
complaure,
concebre,
contraure,
contreure,
conviure,
descloure,
Etymology
Additional Information