Formes no personals
Infinitiu:
existimar
Gerundi:
existimant
Participi:
existimat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | existimo |
| tu | existimes |
| ell | existima |
| nos. | existimem |
| vos. | existimeu |
| ells | existimen |
Perfet
| jo | he existimat |
| tu | has existimat |
| ell | ha existimat |
| nos. | hem existimat |
| vos. | heu existimat |
| ells | han existimat |
Imperfet
| jo | existimava |
| tu | existimaves |
| ell | existimava |
| nos. | existimàvem |
| vos. | existimàveu |
| ells | existimaven |
Plusquamperfet
| jo | havia existimat |
| tu | havies existimat |
| ell | havia existimat |
| nos. | havíem existimat |
| vos. | havíeu existimat |
| ells | havien existimat |
Futur simple
| jo | existimaré |
| tu | existimaràs |
| ell | existimarà |
| nos. | existimarem |
| vos. | existimareu |
| ells | existimaran |
Futur perfet
| jo | hauré existimat |
| tu | hauràs existimat |
| ell | haurà existimat |
| nos. | haurem existimat |
| vos. | haureu existimat |
| ells | hauran existimat |
Passat simple
| jo | existimí |
| tu | existimares |
| ell | existimà |
| nos. | existimàrem |
| vos. | existimàreu |
| ells | existimaren |
Passat anterior
| jo | haguí existimat |
| tu | hagueres existimat |
| ell | hagué existimat |
| nos. | haguérem existimat |
| vos. | haguéreu existimat |
| ells | haguéren existimat |
Passat perifràstic
| jo | vaig existimar |
| tu | vas existimar |
| ell | va existimar |
| nos. | vam existimar |
| vos. | vau existimar |
| ells | van existimar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver existimat |
| tu | vas haver existimat |
| ell | va haver existimat |
| nos. | vam haver existimat |
| vos. | vau haver existimat |
| ells | van haver existimat |
Condicional
| jo | existimaria |
| tu | existimaries |
| ell | existimaria |
| nos. | existimaríem |
| vos. | existimaríeu |
| ells | existimarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera existimat |
| tu | hauries; hagueres existimat |
| ell | hauria; haguera existimat |
| nos. | hauríem; haguérem existimat |
| vos. | hauríeu; haguéreu existimat |
| ells | haurien; hagueren existimat |
Subjuntiu
Present
| jo | existimi |
| tu | existimis |
| ell | existimi |
| nos. | existimem |
| vos. | existimeu |
| ells | existimin |
Perfet
| jo | hagi existimat |
| tu | hagis existimat |
| ell | hagi existimat |
| nos. | hàgim existimat |
| vos. | hàgiu existimat |
| ells | hagin existimat |
Imperfet
| jo | existimés |
| tu | existimessis |
| ell | existimés |
| nos. | existiméssim |
| vos. | existiméssiu |
| ells | existimessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués existimat |
| tu | haguessis existimat |
| ell | hagués existimat |
| nos. | haguéssim existimat |
| vos. | haguéssiu existimat |
| ells | haguessin existimat |
Imperative
| tu | existima |
| ell | existimi |
| nos. | existimem |
| vos. | existimeu |
| ells | existimin |
Verbs conjugated like 'existimar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'existimar'
estimar,
existir,
desestimar,
ensimar,
entimar,
escatimar,
esgotimar,
estibar,
estimbar,
estirar,
Translations
Etymology
Additional Information