Formes no personals
Infinitiu:
estranyar
Gerundi:
estranyant
Participi:
estranyat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | estranyo |
| tu | estranyes |
| ell | estranya |
| nos. | estranyem |
| vos. | estranyeu |
| ells | estranyen |
Perfet
| jo | he estranyat |
| tu | has estranyat |
| ell | ha estranyat |
| nos. | hem estranyat |
| vos. | heu estranyat |
| ells | han estranyat |
Imperfet
| jo | estranyava |
| tu | estranyaves |
| ell | estranyava |
| nos. | estranyàvem |
| vos. | estranyàveu |
| ells | estranyaven |
Plusquamperfet
| jo | havia estranyat |
| tu | havies estranyat |
| ell | havia estranyat |
| nos. | havíem estranyat |
| vos. | havíeu estranyat |
| ells | havien estranyat |
Futur simple
| jo | estranyaré |
| tu | estranyaràs |
| ell | estranyarà |
| nos. | estranyarem |
| vos. | estranyareu |
| ells | estranyaran |
Futur perfet
| jo | hauré estranyat |
| tu | hauràs estranyat |
| ell | haurà estranyat |
| nos. | haurem estranyat |
| vos. | haureu estranyat |
| ells | hauran estranyat |
Passat simple
| jo | estranyí |
| tu | estranyares |
| ell | estranyà |
| nos. | estranyàrem |
| vos. | estranyàreu |
| ells | estranyaren |
Passat anterior
| jo | haguí estranyat |
| tu | hagueres estranyat |
| ell | hagué estranyat |
| nos. | haguérem estranyat |
| vos. | haguéreu estranyat |
| ells | haguéren estranyat |
Passat perifràstic
| jo | vaig estranyar |
| tu | vas estranyar |
| ell | va estranyar |
| nos. | vam estranyar |
| vos. | vau estranyar |
| ells | van estranyar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver estranyat |
| tu | vas haver estranyat |
| ell | va haver estranyat |
| nos. | vam haver estranyat |
| vos. | vau haver estranyat |
| ells | van haver estranyat |
Condicional
| jo | estranyaria |
| tu | estranyaries |
| ell | estranyaria |
| nos. | estranyaríem |
| vos. | estranyaríeu |
| ells | estranyarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera estranyat |
| tu | hauries; hagueres estranyat |
| ell | hauria; haguera estranyat |
| nos. | hauríem; haguérem estranyat |
| vos. | hauríeu; haguéreu estranyat |
| ells | haurien; hagueren estranyat |
Subjuntiu
Present
| jo | estranyi |
| tu | estranyis |
| ell | estranyi |
| nos. | estranyem |
| vos. | estranyeu |
| ells | estranyin |
Perfet
| jo | hagi estranyat |
| tu | hagis estranyat |
| ell | hagi estranyat |
| nos. | hàgim estranyat |
| vos. | hàgiu estranyat |
| ells | hagin estranyat |
Imperfet
| jo | estranyés |
| tu | estranyessis |
| ell | estranyés |
| nos. | estranyéssim |
| vos. | estranyéssiu |
| ells | estranyessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués estranyat |
| tu | haguessis estranyat |
| ell | hagués estranyat |
| nos. | haguéssim estranyat |
| vos. | haguéssiu estranyat |
| ells | haguessin estranyat |
Imperative
| tu | estranya |
| ell | estranyi |
| nos. | estranyem |
| vos. | estranyeu |
| ells | estranyin |
Verbs conjugated like 'estranyar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'estranyar'
estanyar,
estronyar,
esbrancar,
escanyar,
esgranar,
espanyar,
estancar,
estrenar,
estrènyer,
estringar,
Translations
Etymology
Additional Information