Formes no personals
Infinitiu:
avarar
Gerundi:
avarant
Participi:
avarat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | avaro |
| tu | avares |
| ell | avara |
| nos. | avarem |
| vos. | avareu |
| ells | avaren |
Perfet
| jo | he avarat |
| tu | has avarat |
| ell | ha avarat |
| nos. | hem avarat |
| vos. | heu avarat |
| ells | han avarat |
Imperfet
| jo | avarava |
| tu | avaraves |
| ell | avarava |
| nos. | avaràvem |
| vos. | avaràveu |
| ells | avaraven |
Plusquamperfet
| jo | havia avarat |
| tu | havies avarat |
| ell | havia avarat |
| nos. | havíem avarat |
| vos. | havíeu avarat |
| ells | havien avarat |
Futur simple
| jo | avararé |
| tu | avararàs |
| ell | avararà |
| nos. | avararem |
| vos. | avarareu |
| ells | avararan |
Futur perfet
| jo | hauré avarat |
| tu | hauràs avarat |
| ell | haurà avarat |
| nos. | haurem avarat |
| vos. | haureu avarat |
| ells | hauran avarat |
Passat simple
| jo | avarí |
| tu | avarares |
| ell | avarà |
| nos. | avaràrem |
| vos. | avaràreu |
| ells | avararen |
Passat anterior
| jo | haguí avarat |
| tu | hagueres avarat |
| ell | hagué avarat |
| nos. | haguérem avarat |
| vos. | haguéreu avarat |
| ells | haguéren avarat |
Passat perifràstic
| jo | vaig avarar |
| tu | vas avarar |
| ell | va avarar |
| nos. | vam avarar |
| vos. | vau avarar |
| ells | van avarar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver avarat |
| tu | vas haver avarat |
| ell | va haver avarat |
| nos. | vam haver avarat |
| vos. | vau haver avarat |
| ells | van haver avarat |
Condicional
| jo | avararia |
| tu | avararies |
| ell | avararia |
| nos. | avararíem |
| vos. | avararíeu |
| ells | avararien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera avarat |
| tu | hauries; hagueres avarat |
| ell | hauria; haguera avarat |
| nos. | hauríem; haguérem avarat |
| vos. | hauríeu; haguéreu avarat |
| ells | haurien; hagueren avarat |
Subjuntiu
Present
| jo | avari |
| tu | avaris |
| ell | avari |
| nos. | avarem |
| vos. | avareu |
| ells | avarin |
Perfet
| jo | hagi avarat |
| tu | hagis avarat |
| ell | hagi avarat |
| nos. | hàgim avarat |
| vos. | hàgiu avarat |
| ells | hagin avarat |
Imperfet
| jo | avarés |
| tu | avaressis |
| ell | avarés |
| nos. | avaréssim |
| vos. | avaréssiu |
| ells | avaressin |
Plusquamperfet
| jo | hagués avarat |
| tu | haguessis avarat |
| ell | hagués avarat |
| nos. | haguéssim avarat |
| vos. | haguéssiu avarat |
| ells | haguessin avarat |
Imperative
| tu | avara |
| ell | avari |
| nos. | avarem |
| vos. | avareu |
| ells | avarin |
Verbs conjugated like 'avarar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'avarar'
acarar,
amarar,
avalar,
avariar,
averar,
varar,
acabar,
acaçar,
acalar,
acanar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
avarar [1575; de
varar]
v 1 tr MAR 1 Tirar, posar, en mar (una embarcació).
2 esp Llançar una embarcació a l'aigua per primera vegada.
2 tr p ext Engegar,
enlairar (un estel, una grua, un avió, etc).
3 fig 1 tr Llançar (algú) a una empresa, a una discussió, etc.
2 pron Llançar-se (algú) a una empresa, a una discussió, etc.
HOM: averar.