Formes no personals
Infinitiu:
arrelar
Gerundi:
arrelant
Participi:
arrelat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | arrelo |
| tu | arreles |
| ell | arrela |
| nos. | arrelem |
| vos. | arreleu |
| ells | arrelen |
Perfet
| jo | he arrelat |
| tu | has arrelat |
| ell | ha arrelat |
| nos. | hem arrelat |
| vos. | heu arrelat |
| ells | han arrelat |
Imperfet
| jo | arrelava |
| tu | arrelaves |
| ell | arrelava |
| nos. | arrelàvem |
| vos. | arrelàveu |
| ells | arrelaven |
Plusquamperfet
| jo | havia arrelat |
| tu | havies arrelat |
| ell | havia arrelat |
| nos. | havíem arrelat |
| vos. | havíeu arrelat |
| ells | havien arrelat |
Futur simple
| jo | arrelaré |
| tu | arrelaràs |
| ell | arrelarà |
| nos. | arrelarem |
| vos. | arrelareu |
| ells | arrelaran |
Futur perfet
| jo | hauré arrelat |
| tu | hauràs arrelat |
| ell | haurà arrelat |
| nos. | haurem arrelat |
| vos. | haureu arrelat |
| ells | hauran arrelat |
Passat simple
| jo | arrelí |
| tu | arrelares |
| ell | arrelà |
| nos. | arrelàrem |
| vos. | arrelàreu |
| ells | arrelaren |
Passat anterior
| jo | haguí arrelat |
| tu | hagueres arrelat |
| ell | hagué arrelat |
| nos. | haguérem arrelat |
| vos. | haguéreu arrelat |
| ells | haguéren arrelat |
Passat perifràstic
| jo | vaig arrelar |
| tu | vas arrelar |
| ell | va arrelar |
| nos. | vam arrelar |
| vos. | vau arrelar |
| ells | van arrelar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver arrelat |
| tu | vas haver arrelat |
| ell | va haver arrelat |
| nos. | vam haver arrelat |
| vos. | vau haver arrelat |
| ells | van haver arrelat |
Condicional
| jo | arrelaria |
| tu | arrelaries |
| ell | arrelaria |
| nos. | arrelaríem |
| vos. | arrelaríeu |
| ells | arrelarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera arrelat |
| tu | hauries; hagueres arrelat |
| ell | hauria; haguera arrelat |
| nos. | hauríem; haguérem arrelat |
| vos. | hauríeu; haguéreu arrelat |
| ells | haurien; hagueren arrelat |
Subjuntiu
Present
| jo | arreli |
| tu | arrelis |
| ell | arreli |
| nos. | arrelem |
| vos. | arreleu |
| ells | arrelin |
Perfet
| jo | hagi arrelat |
| tu | hagis arrelat |
| ell | hagi arrelat |
| nos. | hàgim arrelat |
| vos. | hàgiu arrelat |
| ells | hagin arrelat |
Imperfet
| jo | arrelés |
| tu | arrelessis |
| ell | arrelés |
| nos. | arreléssim |
| vos. | arreléssiu |
| ells | arrelessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués arrelat |
| tu | haguessis arrelat |
| ell | hagués arrelat |
| nos. | haguéssim arrelat |
| vos. | haguéssiu arrelat |
| ells | haguessin arrelat |
Imperative
| tu | arrela |
| ell | arreli |
| nos. | arrelem |
| vos. | arreleu |
| ells | arrelin |
Verbs conjugated like 'arrelar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'arrelar'
arrear,
arreglar,
arreülar,
adreçar,
agregar,
agrejar,
airejar,
anhelar,
apreuar,
aregar,
Translations
Etymology
Additional Information
arrelar [1653; de
arrel]
v 1 1 intr Fer, criar, arrels una planta, fixar-se al sòl mitjançant l'arrel o les arrels. Aquestes plantes no arrelen bé.
2 pron Arrelar-se bé un
fruiter.
2 fig 1 intr Fixar-se profundament una idea, un sentiment, un costum, etc, de manera que esdevé difícil d'extirpar o d'extingir.
2 pron És una mania que se li ha arrelat molt.
3
pron Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels.