Infinitiu:
armar
Gerundi:
armant
Participi:
armat
| jo | armo |
| tu | armes |
| ell | arma |
| nos. | armem |
| vos. | armeu |
| ells | armen |
| jo | he armat |
| tu | has armat |
| ell | ha armat |
| nos. | hem armat |
| vos. | heu armat |
| ells | han armat |
| jo | armava |
| tu | armaves |
| ell | armava |
| nos. | armàvem |
| vos. | armàveu |
| ells | armaven |
| jo | havia armat |
| tu | havies armat |
| ell | havia armat |
| nos. | havíem armat |
| vos. | havíeu armat |
| ells | havien armat |
| jo | armaré |
| tu | armaràs |
| ell | armarà |
| nos. | armarem |
| vos. | armareu |
| ells | armaran |
| jo | hauré armat |
| tu | hauràs armat |
| ell | haurà armat |
| nos. | haurem armat |
| vos. | haureu armat |
| ells | hauran armat |
| jo | armí |
| tu | armares |
| ell | armà |
| nos. | armàrem |
| vos. | armàreu |
| ells | armaren |
| jo | haguí armat |
| tu | hagueres armat |
| ell | hagué armat |
| nos. | haguérem armat |
| vos. | haguéreu armat |
| ells | haguéren armat |
| jo | vaig armar |
| tu | vas armar |
| ell | va armar |
| nos. | vam armar |
| vos. | vau armar |
| ells | van armar |
| jo | vaig haver armat |
| tu | vas haver armat |
| ell | va haver armat |
| nos. | vam haver armat |
| vos. | vau haver armat |
| ells | van haver armat |
| jo | armaria |
| tu | armaries |
| ell | armaria |
| nos. | armaríem |
| vos. | armaríeu |
| ells | armarien |
| jo | hauria; haguera armat |
| tu | hauries; hagueres armat |
| ell | hauria; haguera armat |
| nos. | hauríem; haguérem armat |
| vos. | hauríeu; haguéreu armat |
| ells | haurien; hagueren armat |
| jo | armi |
| tu | armis |
| ell | armi |
| nos. | armem |
| vos. | armeu |
| ells | armin |
| jo | hagi armat |
| tu | hagis armat |
| ell | hagi armat |
| nos. | hàgim armat |
| vos. | hàgiu armat |
| ells | hagin armat |
| jo | armés |
| tu | armessis |
| ell | armés |
| nos. | arméssim |
| vos. | arméssiu |
| ells | armessin |
| jo | hagués armat |
| tu | haguessis armat |
| ell | hagués armat |
| nos. | haguéssim armat |
| vos. | haguéssiu armat |
| ells | haguessin armat |
| tu | arma |
| ell | armi |
| nos. | armem |
| vos. | armeu |
| ells | armin |
v 1 1 tr Proveir o equipar (algú) d'armes ofensives o defensives. Armar la tropa de fusells.
2 pron Armar-se d'un garrot.
2 1 tr Posar en armes. Armar una vuitantena d'homes.
2 pron Prendre les armes. Tothom s'armà per defensar la vila contra l'enemic.
3 pron fig Armar-se de coratge.
3 tr Proveir (especialment un vaixell) de tot el que cal.
4 tr 1 Ajuntar les diferents peces de què es compon (un moble, un aparell, etc) i posar-lo en disposició de funcionar. Armar una llibreria.
2 armar els rems Posar els rems en els escàlems en disposició de remar.
3 armar la ballesta Posar la ballesta a punt de disparar.
4 armar una xarxa Reforçar-ne les vores, entestant els arpions, posant-hi suros, ploms, etc.
5 tr fig Forjar, tramar, organitzar. Armar un tumult. Armar un sarau.
6 tr fig Provocar, causar, aixecar. Armar gatzara, bronquina, aldarull.
7 tr CONSTR Col·locar l'armadura de ferro d'un element de formigó armat.
8 armar cavaller HIST Celebrar el cerimonial en virtut del qual un aspirant era constituït cavaller.
HOM: ermar.