Formes no personals
Infinitiu:
recular
Gerundi:
reculant
Participi
| Sg.m | reculat |
| Sg.f | reculada |
| Pl.m | reculats |
| Pl.f | reculades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | recule |
| Sg.2 | recules |
| Sg.3 | recula |
| Pl.1 | reculem |
| Pl.2 | reculeu |
| Pl.3 | reculen |
Perfet
| Sg.1 | he reculat |
| Sg.2 | has reculat |
| Sg.3 | ha reculat |
| Pl.1 | hem reculat |
| Pl.2 | heu reculat |
| Pl.3 | han reculat |
Imperfet
| Sg.1 | reculava |
| Sg.2 | reculaves |
| Sg.3 | reculava |
| Pl.1 | reculàvem |
| Pl.2 | reculàveu |
| Pl.3 | reculaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia reculat |
| Sg.2 | havies reculat |
| Sg.3 | havia reculat |
| Pl.1 | havíem reculat |
| Pl.2 | havíeu reculat |
| Pl.3 | havien reculat |
Futur
| Sg.1 | recularé |
| Sg.2 | recularàs |
| Sg.3 | recularà |
| Pl.1 | recularem |
| Pl.2 | reculareu |
| Pl.3 | recularan |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré reculat |
| Sg.2 | hauràs reculat |
| Sg.3 | haurà reculat |
| Pl.1 | haurem reculat |
| Pl.2 | haureu reculat |
| Pl.3 | hauran reculat |
Passat simple
| Sg.1 | reculí |
| Sg.2 | reculares |
| Sg.3 | reculà |
| Pl.1 | reculàrem |
| Pl.2 | reculàreu |
| Pl.3 | recularen |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí reculat |
| Sg.2 | hagueres reculat |
| Sg.3 | hagué reculat |
| Pl.1 | haguérem reculat |
| Pl.2 | haguéreu reculat |
| Pl.3 | hagueren reculat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig recular |
| Sg.2 | vas recular |
| Sg.3 | va recular |
| Pl.1 | vam recular |
| Pl.2 | vau recular |
| Pl.3 | van recular |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver reculat |
| Sg.2 | vas haver reculat |
| Sg.3 | va haver reculat |
| Pl.1 | vam haver reculat |
| Pl.2 | vau haver reculat |
| Pl.3 | van haver reculat |
Condicional
| Sg.1 | recularia |
| Sg.2 | recularies |
| Sg.3 | recularia |
| Pl.1 | recularíem |
| Pl.2 | recularíeu |
| Pl.3 | recularien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria reculat |
| Sg.2 | hauries reculat |
| Sg.3 | hauria reculat |
| Pl.1 | hauríem reculat |
| Pl.2 | hauríeu reculat |
| Pl.3 | haurien reculat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | recule |
| Sg.2 | recules |
| Sg.3 | recule |
| Pl.1 | reculem |
| Pl.2 | reculeu |
| Pl.3 | reculen |
Perfet
| Sg.1 | haja reculat |
| Sg.2 | hages reculat |
| Sg.3 | haja reculat |
| Pl.1 | hàgem reculat |
| Pl.2 | hàgeu reculat |
| Pl.3 | hagen reculat |
Imperfet
| Sg.1 | reculara; reculés |
| Sg.2 | reculares; reculesses |
| Sg.3 | reculara; reculés |
| Pl.1 | reculàrem; reculéssem |
| Pl.2 | reculàreu; reculésseu |
| Pl.3 | recularen; reculessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera reculat; hagués reculat |
| Sg.2 | hagueres reculat; haguesses reculat |
| Sg.3 | haguera reculat; hagués reculat |
| Pl.1 | haguérem reculat; haguéssem reculat |
| Pl.2 | haguéreu reculat; haguésseu reculat |
| Pl.3 | hagueren reculat; haguessen reculat |
Imperatiu
| Sg.2 | recula |
| Sg.3 | recule |
| Pl.1 | reculem |
| Pl.2 | reculeu |
| Pl.3 | reculen |
Verbs conjugated like recular
abacallanar-se,
abaconar-se,
abadanar,
abadernar,
abagotar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abarganyar,
abarloar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abatollar,
abatussar,
abessonar, etc. (List truncated at 20 verbs)