Formes no personals
Infinitiu:
constatar
Gerundi:
constatant
Participi
| Sg.m | constatat |
| Sg.f | constatada |
| Pl.m | constatats |
| Pl.f | constatades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | constate |
| Sg.2 | constates |
| Sg.3 | constata |
| Pl.1 | constatem |
| Pl.2 | constateu |
| Pl.3 | constaten |
Perfet
| Sg.1 | he constatat |
| Sg.2 | has constatat |
| Sg.3 | ha constatat |
| Pl.1 | hem constatat |
| Pl.2 | heu constatat |
| Pl.3 | han constatat |
Imperfet
| Sg.1 | constatava |
| Sg.2 | constataves |
| Sg.3 | constatava |
| Pl.1 | constatàvem |
| Pl.2 | constatàveu |
| Pl.3 | constataven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia constatat |
| Sg.2 | havies constatat |
| Sg.3 | havia constatat |
| Pl.1 | havíem constatat |
| Pl.2 | havíeu constatat |
| Pl.3 | havien constatat |
Futur
| Sg.1 | constataré |
| Sg.2 | constataràs |
| Sg.3 | constatarà |
| Pl.1 | constatarem |
| Pl.2 | constatareu |
| Pl.3 | constataran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré constatat |
| Sg.2 | hauràs constatat |
| Sg.3 | haurà constatat |
| Pl.1 | haurem constatat |
| Pl.2 | haureu constatat |
| Pl.3 | hauran constatat |
Passat simple
| Sg.1 | constatí |
| Sg.2 | constatares |
| Sg.3 | constatà |
| Pl.1 | constatàrem |
| Pl.2 | constatàreu |
| Pl.3 | constataren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí constatat |
| Sg.2 | hagueres constatat |
| Sg.3 | hagué constatat |
| Pl.1 | haguérem constatat |
| Pl.2 | haguéreu constatat |
| Pl.3 | hagueren constatat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig constatar |
| Sg.2 | vas constatar |
| Sg.3 | va constatar |
| Pl.1 | vam constatar |
| Pl.2 | vau constatar |
| Pl.3 | van constatar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver constatat |
| Sg.2 | vas haver constatat |
| Sg.3 | va haver constatat |
| Pl.1 | vam haver constatat |
| Pl.2 | vau haver constatat |
| Pl.3 | van haver constatat |
Condicional
| Sg.1 | constataria |
| Sg.2 | constataries |
| Sg.3 | constataria |
| Pl.1 | constataríem |
| Pl.2 | constataríeu |
| Pl.3 | constatarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria constatat |
| Sg.2 | hauries constatat |
| Sg.3 | hauria constatat |
| Pl.1 | hauríem constatat |
| Pl.2 | hauríeu constatat |
| Pl.3 | haurien constatat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | constate |
| Sg.2 | constates |
| Sg.3 | constate |
| Pl.1 | constatem |
| Pl.2 | constateu |
| Pl.3 | constaten |
Perfet
| Sg.1 | haja constatat |
| Sg.2 | hages constatat |
| Sg.3 | haja constatat |
| Pl.1 | hàgem constatat |
| Pl.2 | hàgeu constatat |
| Pl.3 | hagen constatat |
Imperfet
| Sg.1 | constatara; constatés |
| Sg.2 | constatares; constatesses |
| Sg.3 | constatara; constatés |
| Pl.1 | constatàrem; constatéssem |
| Pl.2 | constatàreu; constatésseu |
| Pl.3 | constataren; constatessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera constatat; hagués constatat |
| Sg.2 | hagueres constatat; haguesses constatat |
| Sg.3 | haguera constatat; hagués constatat |
| Pl.1 | haguérem constatat; haguéssem constatat |
| Pl.2 | haguéreu constatat; haguésseu constatat |
| Pl.3 | hagueren constatat; haguessen constatat |
Imperatiu
| Sg.2 | constata |
| Sg.3 | constate |
| Pl.1 | constatem |
| Pl.2 | constateu |
| Pl.3 | constaten |
Verbs conjugated like constatar
abacallanar-se,
abaconar-se,
abadanar,
abadernar,
abagotar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abarganyar,
abarloar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abatollar,
abatussar,
abessonar, etc. (List truncated at 20 verbs)