Formes no personals
Infinitiu:
abrogar
Gerundi:
abrogant
Participi
| Sg.m | abrogat |
| Sg.f | abrogada |
| Pl.m | abrogats |
| Pl.f | abrogades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | abrogue |
| Sg.2 | abrogues |
| Sg.3 | abroga |
| Pl.1 | abroguem |
| Pl.2 | abrogueu |
| Pl.3 | abroguen |
Perfet
| Sg.1 | he abrogat |
| Sg.2 | has abrogat |
| Sg.3 | ha abrogat |
| Pl.1 | hem abrogat |
| Pl.2 | heu abrogat |
| Pl.3 | han abrogat |
Imperfet
| Sg.1 | abrogava |
| Sg.2 | abrogaves |
| Sg.3 | abrogava |
| Pl.1 | abrogàvem |
| Pl.2 | abrogàveu |
| Pl.3 | abrogaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia abrogat |
| Sg.2 | havies abrogat |
| Sg.3 | havia abrogat |
| Pl.1 | havíem abrogat |
| Pl.2 | havíeu abrogat |
| Pl.3 | havien abrogat |
Futur
| Sg.1 | abrogaré |
| Sg.2 | abrogaràs |
| Sg.3 | abrogarà |
| Pl.1 | abrogarem |
| Pl.2 | abrogareu |
| Pl.3 | abrogaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré abrogat |
| Sg.2 | hauràs abrogat |
| Sg.3 | haurà abrogat |
| Pl.1 | haurem abrogat |
| Pl.2 | haureu abrogat |
| Pl.3 | hauran abrogat |
Passat simple
| Sg.1 | abroguí |
| Sg.2 | abrogares |
| Sg.3 | abrogà |
| Pl.1 | abrogàrem |
| Pl.2 | abrogàreu |
| Pl.3 | abrogaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí abrogat |
| Sg.2 | hagueres abrogat |
| Sg.3 | hagué abrogat |
| Pl.1 | haguérem abrogat |
| Pl.2 | haguéreu abrogat |
| Pl.3 | hagueren abrogat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig abrogar |
| Sg.2 | vas abrogar |
| Sg.3 | va abrogar |
| Pl.1 | vam abrogar |
| Pl.2 | vau abrogar |
| Pl.3 | van abrogar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver abrogat |
| Sg.2 | vas haver abrogat |
| Sg.3 | va haver abrogat |
| Pl.1 | vam haver abrogat |
| Pl.2 | vau haver abrogat |
| Pl.3 | van haver abrogat |
Condicional
| Sg.1 | abrogaria |
| Sg.2 | abrogaries |
| Sg.3 | abrogaria |
| Pl.1 | abrogaríem |
| Pl.2 | abrogaríeu |
| Pl.3 | abrogarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria abrogat |
| Sg.2 | hauries abrogat |
| Sg.3 | hauria abrogat |
| Pl.1 | hauríem abrogat |
| Pl.2 | hauríeu abrogat |
| Pl.3 | haurien abrogat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | abrogue |
| Sg.2 | abrogues |
| Sg.3 | abrogue |
| Pl.1 | abroguem |
| Pl.2 | abrogueu |
| Pl.3 | abroguen |
Perfet
| Sg.1 | haja abrogat |
| Sg.2 | hages abrogat |
| Sg.3 | haja abrogat |
| Pl.1 | hàgem abrogat |
| Pl.2 | hàgeu abrogat |
| Pl.3 | hagen abrogat |
Imperfet
| Sg.1 | abrogara; abrogués |
| Sg.2 | abrogares; abroguesses |
| Sg.3 | abrogara; abrogués |
| Pl.1 | abrogàrem; abroguéssem |
| Pl.2 | abrogàreu; abroguésseu |
| Pl.3 | abrogaren; abroguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera abrogat; hagués abrogat |
| Sg.2 | hagueres abrogat; haguesses abrogat |
| Sg.3 | haguera abrogat; hagués abrogat |
| Pl.1 | haguérem abrogat; haguéssem abrogat |
| Pl.2 | haguéreu abrogat; haguésseu abrogat |
| Pl.3 | hagueren abrogat; haguessen abrogat |
Imperatiu
| Sg.2 | abroga |
| Sg.3 | abrogue |
| Pl.1 | abroguem |
| Pl.2 | abrogueu |
| Pl.3 | abroguen |
Verbs conjugated like abrogar
abassegar,
abofegar,
abonyegar,
aborregar-se,
abotargar-se,
abrigar,
abrogar,
adargar,
afalagar,
afamegar,
afeixegar,
afeixugar,
afetgegar,
afogar,
agregar,
aixoplugar,
albergar,
alegar,
allargar,
alligar, etc. (List truncated at 20 verbs)