Nominal Forms
Infinitive:
æta
Past Participle:
ætin
Present participle:
Cognates
-
Indicative
Present
| iak;iæk | æter |
| þū | æter |
| han | æter |
| vī(r) | ætom |
| ī(r) | ætin |
| þē(r) | æta |
Preterite
| iak;iæk | at |
| þū | ast |
| han | at |
| vī(r) | ātom |
| ī(r) | ātin |
| þē(r) | āto |
Conjunctive
Present
| iak;iæk | æte |
| þū | æte |
| han | æte |
| vī(r) | ætom |
| ī(r) | ætin |
| þē(r) | ætin |
Preterite
| iak;iæk | āte |
| þū | āte |
| han | āte |
| vī(r) | ātom |
| ī(r) | ātin |
| þē(r) | ātin |
Verbs similar to 'æta'
ælta,
æsta,
gæta,
hæta,
mæta,
ræta,
sæta,
sta,
væta,
yta,
Etymology
From Old Norse eta, from Proto-Germanic *etaną. See: Proto-Germanic '
*etaną'.
Verbs referencing "æta"
Swedish
äta.