Formes no personals
Infinitiu:
ocórrer
Gerundi:
ocorrent
Participi
| Sg.m | ocorregut |
| Sg.f | ocorreguda |
| Pl.m | ocorreguts |
| Pl.f | ocorregudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | ocórrec |
| Sg.2 | ocorres |
| Sg.3 | ocorre |
| Pl.1 | ocorrem |
| Pl.2 | ocorreu |
| Pl.3 | ocorren |
Perfet
| Sg.1 | he ocorregut |
| Sg.2 | has ocorregut |
| Sg.3 | ha ocorregut |
| Pl.1 | hem ocorregut |
| Pl.2 | heu ocorregut |
| Pl.3 | han ocorregut |
Imperfet
| Sg.1 | ocorria |
| Sg.2 | ocorries |
| Sg.3 | ocorria |
| Pl.1 | ocorríem |
| Pl.2 | ocorríeu |
| Pl.3 | ocorrien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia ocorregut |
| Sg.2 | havies ocorregut |
| Sg.3 | havia ocorregut |
| Pl.1 | havíem ocorregut |
| Pl.2 | havíeu ocorregut |
| Pl.3 | havien ocorregut |
Futur
| Sg.1 | ocorreré |
| Sg.2 | ocorreràs |
| Sg.3 | ocorrerà |
| Pl.1 | ocorrerem |
| Pl.2 | ocorrereu |
| Pl.3 | ocorreran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré ocorregut |
| Sg.2 | hauràs ocorregut |
| Sg.3 | haurà ocorregut |
| Pl.1 | haurem ocorregut |
| Pl.2 | haureu ocorregut |
| Pl.3 | hauran ocorregut |
Passat simple
| Sg.1 | ocorreguí |
| Sg.2 | ocorregueres |
| Sg.3 | ocorregué |
| Pl.1 | ocorreguérem |
| Pl.2 | ocorreguéreu |
| Pl.3 | ocorregueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí ocorregut |
| Sg.2 | hagueres ocorregut |
| Sg.3 | hagué ocorregut |
| Pl.1 | haguérem ocorregut |
| Pl.2 | haguéreu ocorregut |
| Pl.3 | hagueren ocorregut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig ocórrer |
| Sg.2 | vas ocórrer |
| Sg.3 | va ocórrer |
| Pl.1 | vam ocórrer |
| Pl.2 | vau ocórrer |
| Pl.3 | van ocórrer |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver ocorregut |
| Sg.2 | vas haver ocorregut |
| Sg.3 | va haver ocorregut |
| Pl.1 | vam haver ocorregut |
| Pl.2 | vau haver ocorregut |
| Pl.3 | van haver ocorregut |
Condicional
| Sg.1 | ocorreria |
| Sg.2 | ocorreries |
| Sg.3 | ocorreria |
| Pl.1 | ocorreríem |
| Pl.2 | ocorreríeu |
| Pl.3 | ocorrerien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria ocorregut |
| Sg.2 | hauries ocorregut |
| Sg.3 | hauria ocorregut |
| Pl.1 | hauríem ocorregut |
| Pl.2 | hauríeu ocorregut |
| Pl.3 | haurien ocorregut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | ocórrega |
| Sg.2 | ocórregues |
| Sg.3 | ocórrega |
| Pl.1 | ocorreguem |
| Pl.2 | ocorregueu |
| Pl.3 | ocórreguen |
Perfet
| Sg.1 | haja ocorregut |
| Sg.2 | hages ocorregut |
| Sg.3 | haja ocorregut |
| Pl.1 | hàgem ocorregut |
| Pl.2 | hàgeu ocorregut |
| Pl.3 | hagen ocorregut |
Imperfet
| Sg.1 | ocorreguera; ocorregués |
| Sg.2 | ocorregueres; ocorreguesses |
| Sg.3 | ocorreguera; ocorregués |
| Pl.1 | ocorreguérem; ocorreguéssem |
| Pl.2 | ocorreguéreu; ocorreguésseu |
| Pl.3 | ocorregueren; ocorreguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera ocorregut; hagués ocorregut |
| Sg.2 | hagueres ocorregut; haguesses ocorregut |
| Sg.3 | haguera ocorregut; hagués ocorregut |
| Pl.1 | haguérem ocorregut; haguéssem ocorregut |
| Pl.2 | haguéreu ocorregut; haguésseu ocorregut |
| Pl.3 | hagueren ocorregut; haguessen ocorregut |
Imperatiu
| Sg.2 | ocorre |
| Sg.3 | ocórrega |
| Pl.1 | ocorreguem |
| Pl.2 | ocorreu |
| Pl.3 | ocórreguen |
Verbs conjugated like ocórrer
acórrer,
concórrer,
córrer,
decórrer,
descórrer,
discórrer,
encórrer,
escórrer,
incórrer,
ocórrer,
recórrer,
socórrer,
transcórrer,