Formes no personals
Infinitiu:
desenfrenar
Gerundi:
desenfrenant
Participi
| Sg.m | desenfrenat |
| Sg.f | desenfrenada |
| Pl.m | desenfrenats |
| Pl.f | desenfrenades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | desenfrene |
| Sg.2 | desenfrenes |
| Sg.3 | desenfrena |
| Pl.1 | desenfrenem |
| Pl.2 | desenfreneu |
| Pl.3 | desenfrenen |
Perfet
| Sg.1 | he desenfrenat |
| Sg.2 | has desenfrenat |
| Sg.3 | ha desenfrenat |
| Pl.1 | hem desenfrenat |
| Pl.2 | heu desenfrenat |
| Pl.3 | han desenfrenat |
Imperfet
| Sg.1 | desenfrenava |
| Sg.2 | desenfrenaves |
| Sg.3 | desenfrenava |
| Pl.1 | desenfrenàvem |
| Pl.2 | desenfrenàveu |
| Pl.3 | desenfrenaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia desenfrenat |
| Sg.2 | havies desenfrenat |
| Sg.3 | havia desenfrenat |
| Pl.1 | havíem desenfrenat |
| Pl.2 | havíeu desenfrenat |
| Pl.3 | havien desenfrenat |
Futur
| Sg.1 | desenfrenaré |
| Sg.2 | desenfrenaràs |
| Sg.3 | desenfrenarà |
| Pl.1 | desenfrenarem |
| Pl.2 | desenfrenareu |
| Pl.3 | desenfrenaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré desenfrenat |
| Sg.2 | hauràs desenfrenat |
| Sg.3 | haurà desenfrenat |
| Pl.1 | haurem desenfrenat |
| Pl.2 | haureu desenfrenat |
| Pl.3 | hauran desenfrenat |
Passat simple
| Sg.1 | desenfrení |
| Sg.2 | desenfrenares |
| Sg.3 | desenfrenà |
| Pl.1 | desenfrenàrem |
| Pl.2 | desenfrenàreu |
| Pl.3 | desenfrenaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí desenfrenat |
| Sg.2 | hagueres desenfrenat |
| Sg.3 | hagué desenfrenat |
| Pl.1 | haguérem desenfrenat |
| Pl.2 | haguéreu desenfrenat |
| Pl.3 | hagueren desenfrenat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig desenfrenar |
| Sg.2 | vas desenfrenar |
| Sg.3 | va desenfrenar |
| Pl.1 | vam desenfrenar |
| Pl.2 | vau desenfrenar |
| Pl.3 | van desenfrenar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver desenfrenat |
| Sg.2 | vas haver desenfrenat |
| Sg.3 | va haver desenfrenat |
| Pl.1 | vam haver desenfrenat |
| Pl.2 | vau haver desenfrenat |
| Pl.3 | van haver desenfrenat |
Condicional
| Sg.1 | desenfrenaria |
| Sg.2 | desenfrenaries |
| Sg.3 | desenfrenaria |
| Pl.1 | desenfrenaríem |
| Pl.2 | desenfrenaríeu |
| Pl.3 | desenfrenarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria desenfrenat |
| Sg.2 | hauries desenfrenat |
| Sg.3 | hauria desenfrenat |
| Pl.1 | hauríem desenfrenat |
| Pl.2 | hauríeu desenfrenat |
| Pl.3 | haurien desenfrenat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | desenfrene |
| Sg.2 | desenfrenes |
| Sg.3 | desenfrene |
| Pl.1 | desenfrenem |
| Pl.2 | desenfreneu |
| Pl.3 | desenfrenen |
Perfet
| Sg.1 | haja desenfrenat |
| Sg.2 | hages desenfrenat |
| Sg.3 | haja desenfrenat |
| Pl.1 | hàgem desenfrenat |
| Pl.2 | hàgeu desenfrenat |
| Pl.3 | hagen desenfrenat |
Imperfet
| Sg.1 | desenfrenara; desenfrenés |
| Sg.2 | desenfrenares; desenfrenesses |
| Sg.3 | desenfrenara; desenfrenés |
| Pl.1 | desenfrenàrem; desenfrenéssem |
| Pl.2 | desenfrenàreu; desenfrenésseu |
| Pl.3 | desenfrenaren; desenfrenessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera desenfrenat; hagués desenfrenat |
| Sg.2 | hagueres desenfrenat; haguesses desenfrenat |
| Sg.3 | haguera desenfrenat; hagués desenfrenat |
| Pl.1 | haguérem desenfrenat; haguéssem desenfrenat |
| Pl.2 | haguéreu desenfrenat; haguésseu desenfrenat |
| Pl.3 | hagueren desenfrenat; haguessen desenfrenat |
Imperatiu
| Sg.2 | desenfrena |
| Sg.3 | desenfrene |
| Pl.1 | desenfrenem |
| Pl.2 | desenfreneu |
| Pl.3 | desenfrenen |
Verbs conjugated like desenfrenar
abacallanar-se,
abaconar-se,
abadanar,
abadernar,
abagotar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abarganyar,
abarloar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abatollar,
abatussar,
abessonar, etc. (List truncated at 20 verbs)