Formes no personals
Infinitiu:
convulsar
Gerundi:
convulsant
Participi
| Sg.m | convulsat |
| Sg.f | convulsada |
| Pl.m | convulsats |
| Pl.f | convulsades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | convulse |
| Sg.2 | convulses |
| Sg.3 | convulsa |
| Pl.1 | convulsem |
| Pl.2 | convulseu |
| Pl.3 | convulsen |
Perfet
| Sg.1 | he convulsat |
| Sg.2 | has convulsat |
| Sg.3 | ha convulsat |
| Pl.1 | hem convulsat |
| Pl.2 | heu convulsat |
| Pl.3 | han convulsat |
Imperfet
| Sg.1 | convulsava |
| Sg.2 | convulsaves |
| Sg.3 | convulsava |
| Pl.1 | convulsàvem |
| Pl.2 | convulsàveu |
| Pl.3 | convulsaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia convulsat |
| Sg.2 | havies convulsat |
| Sg.3 | havia convulsat |
| Pl.1 | havíem convulsat |
| Pl.2 | havíeu convulsat |
| Pl.3 | havien convulsat |
Futur
| Sg.1 | convulsaré |
| Sg.2 | convulsaràs |
| Sg.3 | convulsarà |
| Pl.1 | convulsarem |
| Pl.2 | convulsareu |
| Pl.3 | convulsaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré convulsat |
| Sg.2 | hauràs convulsat |
| Sg.3 | haurà convulsat |
| Pl.1 | haurem convulsat |
| Pl.2 | haureu convulsat |
| Pl.3 | hauran convulsat |
Passat simple
| Sg.1 | convulsí |
| Sg.2 | convulsares |
| Sg.3 | convulsà |
| Pl.1 | convulsàrem |
| Pl.2 | convulsàreu |
| Pl.3 | convulsaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí convulsat |
| Sg.2 | hagueres convulsat |
| Sg.3 | hagué convulsat |
| Pl.1 | haguérem convulsat |
| Pl.2 | haguéreu convulsat |
| Pl.3 | hagueren convulsat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig convulsar |
| Sg.2 | vas convulsar |
| Sg.3 | va convulsar |
| Pl.1 | vam convulsar |
| Pl.2 | vau convulsar |
| Pl.3 | van convulsar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver convulsat |
| Sg.2 | vas haver convulsat |
| Sg.3 | va haver convulsat |
| Pl.1 | vam haver convulsat |
| Pl.2 | vau haver convulsat |
| Pl.3 | van haver convulsat |
Condicional
| Sg.1 | convulsaria |
| Sg.2 | convulsaries |
| Sg.3 | convulsaria |
| Pl.1 | convulsaríem |
| Pl.2 | convulsaríeu |
| Pl.3 | convulsarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria convulsat |
| Sg.2 | hauries convulsat |
| Sg.3 | hauria convulsat |
| Pl.1 | hauríem convulsat |
| Pl.2 | hauríeu convulsat |
| Pl.3 | haurien convulsat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | convulse |
| Sg.2 | convulses |
| Sg.3 | convulse |
| Pl.1 | convulsem |
| Pl.2 | convulseu |
| Pl.3 | convulsen |
Perfet
| Sg.1 | haja convulsat |
| Sg.2 | hages convulsat |
| Sg.3 | haja convulsat |
| Pl.1 | hàgem convulsat |
| Pl.2 | hàgeu convulsat |
| Pl.3 | hagen convulsat |
Imperfet
| Sg.1 | convulsara; convulsés |
| Sg.2 | convulsares; convulsesses |
| Sg.3 | convulsara; convulsés |
| Pl.1 | convulsàrem; convulséssem |
| Pl.2 | convulsàreu; convulsésseu |
| Pl.3 | convulsaren; convulsessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera convulsat; hagués convulsat |
| Sg.2 | hagueres convulsat; haguesses convulsat |
| Sg.3 | haguera convulsat; hagués convulsat |
| Pl.1 | haguérem convulsat; haguéssem convulsat |
| Pl.2 | haguéreu convulsat; haguésseu convulsat |
| Pl.3 | hagueren convulsat; haguessen convulsat |
Imperatiu
| Sg.2 | convulsa |
| Sg.3 | convulse |
| Pl.1 | convulsem |
| Pl.2 | convulseu |
| Pl.3 | convulsen |
Verbs conjugated like convulsar
abacallanar-se,
abaconar-se,
abadanar,
abadernar,
abagotar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abarganyar,
abarloar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abatollar,
abatussar,
abessonar, etc. (List truncated at 20 verbs)