Formes no personals
Infinitiu:
concórrer
Gerundi:
concorrent
Participi
| Sg.m | concorregut |
| Sg.f | concorreguda |
| Pl.m | concorreguts |
| Pl.f | concorregudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | concórrec |
| Sg.2 | concorres |
| Sg.3 | concorre |
| Pl.1 | concorrem |
| Pl.2 | concorreu |
| Pl.3 | concorren |
Perfet
| Sg.1 | he concorregut |
| Sg.2 | has concorregut |
| Sg.3 | ha concorregut |
| Pl.1 | hem concorregut |
| Pl.2 | heu concorregut |
| Pl.3 | han concorregut |
Imperfet
| Sg.1 | concorria |
| Sg.2 | concorries |
| Sg.3 | concorria |
| Pl.1 | concorríem |
| Pl.2 | concorríeu |
| Pl.3 | concorrien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia concorregut |
| Sg.2 | havies concorregut |
| Sg.3 | havia concorregut |
| Pl.1 | havíem concorregut |
| Pl.2 | havíeu concorregut |
| Pl.3 | havien concorregut |
Futur
| Sg.1 | concorreré |
| Sg.2 | concorreràs |
| Sg.3 | concorrerà |
| Pl.1 | concorrerem |
| Pl.2 | concorrereu |
| Pl.3 | concorreran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré concorregut |
| Sg.2 | hauràs concorregut |
| Sg.3 | haurà concorregut |
| Pl.1 | haurem concorregut |
| Pl.2 | haureu concorregut |
| Pl.3 | hauran concorregut |
Passat simple
| Sg.1 | concorreguí |
| Sg.2 | concorregueres |
| Sg.3 | concorregué |
| Pl.1 | concorreguérem |
| Pl.2 | concorreguéreu |
| Pl.3 | concorregueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí concorregut |
| Sg.2 | hagueres concorregut |
| Sg.3 | hagué concorregut |
| Pl.1 | haguérem concorregut |
| Pl.2 | haguéreu concorregut |
| Pl.3 | hagueren concorregut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig concórrer |
| Sg.2 | vas concórrer |
| Sg.3 | va concórrer |
| Pl.1 | vam concórrer |
| Pl.2 | vau concórrer |
| Pl.3 | van concórrer |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver concorregut |
| Sg.2 | vas haver concorregut |
| Sg.3 | va haver concorregut |
| Pl.1 | vam haver concorregut |
| Pl.2 | vau haver concorregut |
| Pl.3 | van haver concorregut |
Condicional
| Sg.1 | concorreria |
| Sg.2 | concorreries |
| Sg.3 | concorreria |
| Pl.1 | concorreríem |
| Pl.2 | concorreríeu |
| Pl.3 | concorrerien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria concorregut |
| Sg.2 | hauries concorregut |
| Sg.3 | hauria concorregut |
| Pl.1 | hauríem concorregut |
| Pl.2 | hauríeu concorregut |
| Pl.3 | haurien concorregut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | concórrega |
| Sg.2 | concórregues |
| Sg.3 | concórrega |
| Pl.1 | concorreguem |
| Pl.2 | concorregueu |
| Pl.3 | concórreguen |
Perfet
| Sg.1 | haja concorregut |
| Sg.2 | hages concorregut |
| Sg.3 | haja concorregut |
| Pl.1 | hàgem concorregut |
| Pl.2 | hàgeu concorregut |
| Pl.3 | hagen concorregut |
Imperfet
| Sg.1 | concorreguera; concorregués |
| Sg.2 | concorregueres; concorreguesses |
| Sg.3 | concorreguera; concorregués |
| Pl.1 | concorreguérem; concorreguéssem |
| Pl.2 | concorreguéreu; concorreguésseu |
| Pl.3 | concorregueren; concorreguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera concorregut; hagués concorregut |
| Sg.2 | hagueres concorregut; haguesses concorregut |
| Sg.3 | haguera concorregut; hagués concorregut |
| Pl.1 | haguérem concorregut; haguéssem concorregut |
| Pl.2 | haguéreu concorregut; haguésseu concorregut |
| Pl.3 | hagueren concorregut; haguessen concorregut |
Imperatiu
| Sg.2 | concorre |
| Sg.3 | concórrega |
| Pl.1 | concorreguem |
| Pl.2 | concorreu |
| Pl.3 | concórreguen |
Verbs conjugated like concórrer
acórrer,
concórrer,
córrer,
decórrer,
descórrer,
discórrer,
encórrer,
escórrer,
incórrer,
ocórrer,
recórrer,
socórrer,
transcórrer,