Formes no personals
Infinitiu:
asseure
Gerundi:
asseient; asseent
Participi
| Sg.m | assegut |
| Sg.f | asseguda |
| Pl.m | asseguts |
| Pl.f | assegudes |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | assec |
| Sg.2 | asseus |
| Sg.3 | asseu |
| Pl.1 | asseiem; asseem |
| Pl.2 | asseieu; asseeu |
| Pl.3 | asseuen |
Perfet
| Sg.1 | he assegut |
| Sg.2 | has assegut |
| Sg.3 | ha assegut |
| Pl.1 | hem assegut |
| Pl.2 | heu assegut |
| Pl.3 | han assegut |
Imperfet
| Sg.1 | asseia |
| Sg.2 | asseies |
| Sg.3 | asseia |
| Pl.1 | asséiem |
| Pl.2 | asséieu |
| Pl.3 | asseien |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia assegut |
| Sg.2 | havies assegut |
| Sg.3 | havia assegut |
| Pl.1 | havíem assegut |
| Pl.2 | havíeu assegut |
| Pl.3 | havien assegut |
Futur
| Sg.1 | asseuré |
| Sg.2 | asseuràs |
| Sg.3 | asseurà |
| Pl.1 | asseurem |
| Pl.2 | asseureu |
| Pl.3 | asseuran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré assegut |
| Sg.2 | hauràs assegut |
| Sg.3 | haurà assegut |
| Pl.1 | haurem assegut |
| Pl.2 | haureu assegut |
| Pl.3 | hauran assegut |
Passat simple
| Sg.1 | asseguí |
| Sg.2 | assegueres |
| Sg.3 | assegué |
| Pl.1 | asseguérem |
| Pl.2 | asseguéreu |
| Pl.3 | assegueren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí assegut |
| Sg.2 | hagueres assegut |
| Sg.3 | hagué assegut |
| Pl.1 | haguérem assegut |
| Pl.2 | haguéreu assegut |
| Pl.3 | hagueren assegut |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig asseure |
| Sg.2 | vas asseure |
| Sg.3 | va asseure |
| Pl.1 | vam asseure |
| Pl.2 | vau asseure |
| Pl.3 | van asseure |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver assegut |
| Sg.2 | vas haver assegut |
| Sg.3 | va haver assegut |
| Pl.1 | vam haver assegut |
| Pl.2 | vau haver assegut |
| Pl.3 | van haver assegut |
Condicional
| Sg.1 | asseuria |
| Sg.2 | asseuries |
| Sg.3 | asseuria |
| Pl.1 | asseuríem |
| Pl.2 | asseuríeu |
| Pl.3 | asseurien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria assegut |
| Sg.2 | hauries assegut |
| Sg.3 | hauria assegut |
| Pl.1 | hauríem assegut |
| Pl.2 | hauríeu assegut |
| Pl.3 | haurien assegut |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | assega |
| Sg.2 | assegues |
| Sg.3 | assega |
| Pl.1 | asseguem |
| Pl.2 | assegueu |
| Pl.3 | asseguen |
Perfet
| Sg.1 | haja assegut |
| Sg.2 | hages assegut |
| Sg.3 | haja assegut |
| Pl.1 | hàgem assegut |
| Pl.2 | hàgeu assegut |
| Pl.3 | hagen assegut |
Imperfet
| Sg.1 | asseguera; assegués |
| Sg.2 | assegueres; asseguesses |
| Sg.3 | asseguera; assegués |
| Pl.1 | asseguérem; asseguéssem |
| Pl.2 | asseguéreu; asseguésseu |
| Pl.3 | assegueren; asseguessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera assegut; hagués assegut |
| Sg.2 | hagueres assegut; haguesses assegut |
| Sg.3 | haguera assegut; hagués assegut |
| Pl.1 | haguérem assegut; haguéssem assegut |
| Pl.2 | haguéreu assegut; haguésseu assegut |
| Pl.3 | hagueren assegut; haguessen assegut |
Imperatiu
| Sg.2 | asseu |
| Sg.3 | assega |
| Pl.1 | asseguem |
| Pl.2 | asseieu; asseeu |
| Pl.3 | asseguen |