Formes no personals
Infinitiu:
arrestar
Gerundi:
arrestant
Participi
| Sg.m | arrestat |
| Sg.f | arrestada |
| Pl.m | arrestats |
| Pl.f | arrestades |
Indicatiu
Present
| Sg.1 | arreste |
| Sg.2 | arrestes |
| Sg.3 | arresta |
| Pl.1 | arrestem |
| Pl.2 | arresteu |
| Pl.3 | arresten |
Perfet
| Sg.1 | he arrestat |
| Sg.2 | has arrestat |
| Sg.3 | ha arrestat |
| Pl.1 | hem arrestat |
| Pl.2 | heu arrestat |
| Pl.3 | han arrestat |
Imperfet
| Sg.1 | arrestava |
| Sg.2 | arrestaves |
| Sg.3 | arrestava |
| Pl.1 | arrestàvem |
| Pl.2 | arrestàveu |
| Pl.3 | arrestaven |
Plusquamperfet
| Sg.1 | havia arrestat |
| Sg.2 | havies arrestat |
| Sg.3 | havia arrestat |
| Pl.1 | havíem arrestat |
| Pl.2 | havíeu arrestat |
| Pl.3 | havien arrestat |
Futur
| Sg.1 | arrestaré |
| Sg.2 | arrestaràs |
| Sg.3 | arrestarà |
| Pl.1 | arrestarem |
| Pl.2 | arrestareu |
| Pl.3 | arrestaran |
Futur perfet
| Sg.1 | hauré arrestat |
| Sg.2 | hauràs arrestat |
| Sg.3 | haurà arrestat |
| Pl.1 | haurem arrestat |
| Pl.2 | haureu arrestat |
| Pl.3 | hauran arrestat |
Passat simple
| Sg.1 | arrestí |
| Sg.2 | arrestares |
| Sg.3 | arrestà |
| Pl.1 | arrestàrem |
| Pl.2 | arrestàreu |
| Pl.3 | arrestaren |
Passat anterior
| Sg.1 | haguí arrestat |
| Sg.2 | hagueres arrestat |
| Sg.3 | hagué arrestat |
| Pl.1 | haguérem arrestat |
| Pl.2 | haguéreu arrestat |
| Pl.3 | hagueren arrestat |
Passat perifràstic
| Sg.1 | vaig arrestar |
| Sg.2 | vas arrestar |
| Sg.3 | va arrestar |
| Pl.1 | vam arrestar |
| Pl.2 | vau arrestar |
| Pl.3 | van arrestar |
Passat anterior perifràsticr
| Sg.1 | vaig haver arrestat |
| Sg.2 | vas haver arrestat |
| Sg.3 | va haver arrestat |
| Pl.1 | vam haver arrestat |
| Pl.2 | vau haver arrestat |
| Pl.3 | van haver arrestat |
Condicional
| Sg.1 | arrestaria |
| Sg.2 | arrestaries |
| Sg.3 | arrestaria |
| Pl.1 | arrestaríem |
| Pl.2 | arrestaríeu |
| Pl.3 | arrestarien |
Condicional perfet
| Sg.1 | hauria arrestat |
| Sg.2 | hauries arrestat |
| Sg.3 | hauria arrestat |
| Pl.1 | hauríem arrestat |
| Pl.2 | hauríeu arrestat |
| Pl.3 | haurien arrestat |
Subjuntiu
Present
| Sg.1 | arreste |
| Sg.2 | arrestes |
| Sg.3 | arreste |
| Pl.1 | arrestem |
| Pl.2 | arresteu |
| Pl.3 | arresten |
Perfet
| Sg.1 | haja arrestat |
| Sg.2 | hages arrestat |
| Sg.3 | haja arrestat |
| Pl.1 | hàgem arrestat |
| Pl.2 | hàgeu arrestat |
| Pl.3 | hagen arrestat |
Imperfet
| Sg.1 | arrestara; arrestés |
| Sg.2 | arrestares; arrestesses |
| Sg.3 | arrestara; arrestés |
| Pl.1 | arrestàrem; arrestéssem |
| Pl.2 | arrestàreu; arrestésseu |
| Pl.3 | arrestaren; arrestessen |
Plusquamperfet
| Sg.1 | haguera arrestat; hagués arrestat |
| Sg.2 | hagueres arrestat; haguesses arrestat |
| Sg.3 | haguera arrestat; hagués arrestat |
| Pl.1 | haguérem arrestat; haguéssem arrestat |
| Pl.2 | haguéreu arrestat; haguésseu arrestat |
| Pl.3 | hagueren arrestat; haguessen arrestat |
Imperatiu
| Sg.2 | arresta |
| Sg.3 | arreste |
| Pl.1 | arrestem |
| Pl.2 | arresteu |
| Pl.3 | arresten |
Verbs conjugated like arrestar
abacallanar-se,
abaconar-se,
abadanar,
abadernar,
abagotar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abarganyar,
abarloar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abatollar,
abatussar,
abessonar, etc. (List truncated at 20 verbs)