Nominal Forms
Infinitif:
décapeler
Participe présent:
décapelant
Participe passé
décapelé
Cognates
-
Indicatif
Présent
| je | décapelle |
| tu | décapelles |
| il;elle;on | décapelle |
| nous | décapelons |
| vous | décapelez |
| ils;elles | décapellent |
Passé composé
| j' | ai décapelé |
| tu | as décapelé |
| il;elle;on | a décapelé |
| nous | avons décapelé |
| vous | avez décapelé |
| ils;elles | ont décapelé |
Imparfait
| je | décapelais |
| tu | décapelais |
| il;elle;on | décapelait |
| nous | décapelions |
| vous | décapeliez |
| ils;elles | décapelaient |
Plus-que-parfait
| j' | avais décapelé |
| tu | avais décapelé |
| il;elle;on | avait décapelé |
| nous | avions décapelé |
| vous | aviez décapelé |
| ils;elles | avaient décapelé |
Futur simple
| je | décapellerai |
| tu | décapelleras |
| il;elle;on | décapellera |
| nous | décapellerons |
| vous | décapellerez |
| ils;elles | décapelleront |
Futur antérieur
| j' | aurai décapelé |
| tu | auras décapelé |
| il;elle;on | aura décapelé |
| nous | aurons décapelé |
| vous | aurez décapelé |
| ils;elles | auront décapelé |
Passé simple
| je | décapelai |
| tu | décapelas |
| il;elle;on | décapela |
| nous | décapelâmes |
| vous | décapelâtes |
| ils;elles | décapelèrent |
Passé antérieur
| j' | eus décapelé |
| tu | eus décapelé |
| il;elle;on | eut décapelé |
| nous | eûmes décapelé |
| vous | eûtes décapelé |
| ils;elles | eurent décapelé |
Subjonctif
Présent
| je | décapelle |
| tu | décapelles |
| il;elle;on | décapelle |
| nous | décapelions |
| vous | décapeliez |
| ils;elles | décapellent |
Passé composé
| j' | aie décapelé |
| tu | aies décapelé |
| il;elle;on | ait décapelé |
| nous | ayons décapelé |
| vous | ayez décapelé |
| ils;elles | aient décapelé |
Imparfait
| je | décapelasse |
| tu | décapelasses |
| il;elle;on | décapelât |
| nous | décapelassions |
| vous | décapelassiez |
| ils;elles | décapelassent |
Plus-que-parfait
| j' | eusse décapelé |
| tu | eusses décapelé |
| il;elle;on | eût décapelé |
| nous | eussions décapelé |
| vous | eussiez décapelé |
| ils;elles | eussent décapelé |
Conditionnel
Présent
| je | décapellerais |
| tu | décapellerais |
| il;elle;on | décapellerait |
| nous | décapellerions |
| vous | décapelleriez |
| ils;elles | décapelleraient |
Passé
| j' | aurais décapelé |
| tu | aurais décapelé |
| il;elle;on | aurait décapelé |
| nous | aurions décapelé |
| vous | auriez décapelé |
| ils;elles | auraient décapelé |
Imperatif
| tu | décapelle |
| nous | décapelons |
| vous | décapelez |
Verbs conjugated like 'décapeler'
amonceler,
anneler,
appeler,
bateler,
bosseler,
botteler,
bourreler,
bretteler,
cadeler,
canneler,
capeler,
carreler,
chanceler,
chapeler,
cordeler,
craqueler,
créneler,
crételer,
cuveler,
denteler, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'décapeler'
capeler,
débateler,
décaler,
décaper,
décapiter,
décapoter,
décapsuler,
décarreler,
déceler,
décrêpeler,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information
Sample Sentences