Formes no personals
Infinitiu:
sulfurar
Gerundi:
sulfurant
Participi:
sulfurat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | sulfuro |
| tu | sulfures |
| ell | sulfura |
| nos. | sulfurem |
| vos. | sulfureu |
| ells | sulfuren |
Perfet
| jo | he sulfurat |
| tu | has sulfurat |
| ell | ha sulfurat |
| nos. | hem sulfurat |
| vos. | heu sulfurat |
| ells | han sulfurat |
Imperfet
| jo | sulfurava |
| tu | sulfuraves |
| ell | sulfurava |
| nos. | sulfuràvem |
| vos. | sulfuràveu |
| ells | sulfuraven |
Plusquamperfet
| jo | havia sulfurat |
| tu | havies sulfurat |
| ell | havia sulfurat |
| nos. | havíem sulfurat |
| vos. | havíeu sulfurat |
| ells | havien sulfurat |
Futur simple
| jo | sulfuraré |
| tu | sulfuraràs |
| ell | sulfurarà |
| nos. | sulfurarem |
| vos. | sulfurareu |
| ells | sulfuraran |
Futur perfet
| jo | hauré sulfurat |
| tu | hauràs sulfurat |
| ell | haurà sulfurat |
| nos. | haurem sulfurat |
| vos. | haureu sulfurat |
| ells | hauran sulfurat |
Passat simple
| jo | sulfurí |
| tu | sulfurares |
| ell | sulfurà |
| nos. | sulfuràrem |
| vos. | sulfuràreu |
| ells | sulfuraren |
Passat anterior
| jo | haguí sulfurat |
| tu | hagueres sulfurat |
| ell | hagué sulfurat |
| nos. | haguérem sulfurat |
| vos. | haguéreu sulfurat |
| ells | haguéren sulfurat |
Passat perifràstic
| jo | vaig sulfurar |
| tu | vas sulfurar |
| ell | va sulfurar |
| nos. | vam sulfurar |
| vos. | vau sulfurar |
| ells | van sulfurar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver sulfurat |
| tu | vas haver sulfurat |
| ell | va haver sulfurat |
| nos. | vam haver sulfurat |
| vos. | vau haver sulfurat |
| ells | van haver sulfurat |
Condicional
| jo | sulfuraria |
| tu | sulfuraries |
| ell | sulfuraria |
| nos. | sulfuraríem |
| vos. | sulfuraríeu |
| ells | sulfurarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera sulfurat |
| tu | hauries; hagueres sulfurat |
| ell | hauria; haguera sulfurat |
| nos. | hauríem; haguérem sulfurat |
| vos. | hauríeu; haguéreu sulfurat |
| ells | haurien; hagueren sulfurat |
Subjuntiu
Present
| jo | sulfuri |
| tu | sulfuris |
| ell | sulfuri |
| nos. | sulfurem |
| vos. | sulfureu |
| ells | sulfurin |
Perfet
| jo | hagi sulfurat |
| tu | hagis sulfurat |
| ell | hagi sulfurat |
| nos. | hàgim sulfurat |
| vos. | hàgiu sulfurat |
| ells | hagin sulfurat |
Imperfet
| jo | sulfurés |
| tu | sulfuressis |
| ell | sulfurés |
| nos. | sulfuréssim |
| vos. | sulfuréssiu |
| ells | sulfuressin |
Plusquamperfet
| jo | hagués sulfurat |
| tu | haguessis sulfurat |
| ell | hagués sulfurat |
| nos. | haguéssim sulfurat |
| vos. | haguéssiu sulfurat |
| ells | haguessin sulfurat |
Imperative
| tu | sulfura |
| ell | sulfuri |
| nos. | sulfurem |
| vos. | sulfureu |
| ells | sulfurin |
Verbs conjugated like 'sulfurar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'sulfurar'
fulgurar,
sulfatar,
sulfitar,
sulfonar,
supurar,
suturar,
alçurar,
augurar,
dessulfurar,
furar,
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- arravatar-se
- enfurir-se, enutjar-se, irritar-se, aïrar-se, encolerir-se, sulfurar-se, calmar-se
- encolerir-se
- enutjar-se, sulfurar-se, aïrar-se, enfellonir-se, enrabiar-se, enfurir-se, enfuriar-se, exasperar-se, enfadar-se, indignar-se, irritar-se, empipar-se, apaivagar-se
- enfereir-se
- indignar-se, enfellonir-se, sulfurar-se, enfurir-se, irèixer-se, enfuriar-se, aïrar-se
- irèixer-se
- enfereir-se, indignar-se, enfellonir-se, sulfurar-se, enfurir-se, enfuriar-se, aïrar-se
- sulfurar
- enutjar, irritar, indignar, encolerir, enrabiar, enfurir, enfuriar
Etymology
Additional Information