Formes no personals
Infinitiu:
resignar
Gerundi:
resignant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | resigno |
| te'n | resignes |
| se'n | resigna |
| ens en | resignem |
| us en | resigneu |
| se'n | resignen |
Perfet
| me'n | he resignat |
| te'n | has resignat |
| se'n | ha resignat |
| ens en | hem resignat |
| us en | heu resignat |
| se'n | han resignat |
Imperfet
| me'n | resignava |
| te'n | resignaves |
| se'n | resignava |
| ens en | resignàvem |
| us en | resignàveu |
| se'n | resignaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia resignat |
| te'n | havies resignat |
| se'n | havia resignat |
| ens en | havíem resignat |
| us en | havíeu resignat |
| se'n | havien resignat |
Futur simple
| me'n | resignaré |
| te'n | resignaràs |
| se'n | resignarà |
| ens en | resignarem |
| us en | resignareu |
| se'n | resignaran |
Futur perfet
| me'n | hauré resignat |
| te'n | hauràs resignat |
| se'n | haurà resignat |
| ens en | haurem resignat |
| us en | haureu resignat |
| se'n | hauran resignat |
Passat simple
| me'n | resigní |
| te'n | resignares |
| se'n | resignà |
| ens en | resignàrem |
| us en | resignàreu |
| se'n | resignaren |
Passat anterior
| me'n | haguí resignat |
| te'n | hagueres resignat |
| se'n | hagué resignat |
| ens en | haguérem resignat |
| us en | haguéreu resignat |
| se'n | haguéren resignat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig resignar |
| te'n | vas resignar |
| se'n | va resignar |
| ens en | vam resignar |
| us en | vau resignar |
| se'n | van resignar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver resignat |
| te'n | vas haver resignat |
| se'n | va haver resignat |
| ens en | vam haver resignat |
| us en | vau haver resignat |
| se'n | van haver resignat |
Condicional
| me'n | resignaria |
| te'n | resignaries |
| se'n | resignaria |
| ens en | resignaríem |
| us en | resignaríeu |
| se'n | resignarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera resignat |
| te'n | hauries; hagueres resignat |
| se'n | hauria; haguera resignat |
| ens en | hauríem; haguérem resignat |
| us en | hauríeu; haguéreu resignat |
| se'n | haurien; hagueren resignat |
Subjuntiu
Present
| me'n | resigni |
| te'n | resignis |
| se'n | resigni |
| ens en | resignem |
| us en | resigneu |
| se'n | resignin |
Perfet
| me'n | hagi resignat |
| te'n | hagis resignat |
| se'n | hagi resignat |
| ens en | hàgim resignat |
| us en | hàgiu resignat |
| se'n | hagin resignat |
Imperfet
| me'n | resignés |
| te'n | resignessis |
| se'n | resignés |
| ens en | resignéssim |
| us en | resignéssiu |
| se'n | resignessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués resignat |
| te'n | haguessis resignat |
| se'n | hagués resignat |
| ens en | haguéssim resignat |
| us en | haguéssiu resignat |
| se'n | haguessin resignat |
Imperative
| te'n | resigna |
| se'n | resigni |
| ens en | resignem |
| us en | resigneu |
| se'n | resignin |
Verbs conjugated like 'resignar-se'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'resignar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information