Formes no personals
Infinitiu:
indignar
Gerundi:
indignant
Participi:
indignat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | indigno |
| tu | indignes |
| ell | indigna |
| nos. | indignem |
| vos. | indigneu |
| ells | indignen |
Perfet
| jo | he indignat |
| tu | has indignat |
| ell | ha indignat |
| nos. | hem indignat |
| vos. | heu indignat |
| ells | han indignat |
Imperfet
| jo | indignava |
| tu | indignaves |
| ell | indignava |
| nos. | indignàvem |
| vos. | indignàveu |
| ells | indignaven |
Plusquamperfet
| jo | havia indignat |
| tu | havies indignat |
| ell | havia indignat |
| nos. | havíem indignat |
| vos. | havíeu indignat |
| ells | havien indignat |
Futur simple
| jo | indignaré |
| tu | indignaràs |
| ell | indignarà |
| nos. | indignarem |
| vos. | indignareu |
| ells | indignaran |
Futur perfet
| jo | hauré indignat |
| tu | hauràs indignat |
| ell | haurà indignat |
| nos. | haurem indignat |
| vos. | haureu indignat |
| ells | hauran indignat |
Passat simple
| jo | indigní |
| tu | indignares |
| ell | indignà |
| nos. | indignàrem |
| vos. | indignàreu |
| ells | indignaren |
Passat anterior
| jo | haguí indignat |
| tu | hagueres indignat |
| ell | hagué indignat |
| nos. | haguérem indignat |
| vos. | haguéreu indignat |
| ells | haguéren indignat |
Passat perifràstic
| jo | vaig indignar |
| tu | vas indignar |
| ell | va indignar |
| nos. | vam indignar |
| vos. | vau indignar |
| ells | van indignar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver indignat |
| tu | vas haver indignat |
| ell | va haver indignat |
| nos. | vam haver indignat |
| vos. | vau haver indignat |
| ells | van haver indignat |
Condicional
| jo | indignaria |
| tu | indignaries |
| ell | indignaria |
| nos. | indignaríem |
| vos. | indignaríeu |
| ells | indignarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera indignat |
| tu | hauries; hagueres indignat |
| ell | hauria; haguera indignat |
| nos. | hauríem; haguérem indignat |
| vos. | hauríeu; haguéreu indignat |
| ells | haurien; hagueren indignat |
Subjuntiu
Present
| jo | indigni |
| tu | indignis |
| ell | indigni |
| nos. | indignem |
| vos. | indigneu |
| ells | indignin |
Perfet
| jo | hagi indignat |
| tu | hagis indignat |
| ell | hagi indignat |
| nos. | hàgim indignat |
| vos. | hàgiu indignat |
| ells | hagin indignat |
Imperfet
| jo | indignés |
| tu | indignessis |
| ell | indignés |
| nos. | indignéssim |
| vos. | indignéssiu |
| ells | indignessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués indignat |
| tu | haguessis indignat |
| ell | hagués indignat |
| nos. | haguéssim indignat |
| vos. | haguéssiu indignat |
| ells | haguessin indignat |
Imperative
| tu | indigna |
| ell | indigni |
| nos. | indignem |
| vos. | indigneu |
| ells | indignin |
Verbs conjugated like 'indignar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'indignar'
indagar,
indicar,
indiciar,
andanar,
assignar,
consignar,
designar,
dinar,
enaiguar,
endegar,
Translations
outrage, to cause or commit an outrage upon
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- encolerir-se
- enutjar-se, sulfurar-se, aïrar-se, enfellonir-se, enrabiar-se, enfurir-se, enfuriar-se, exasperar-se, enfadar-se, indignar-se, irritar-se, empipar-se, apaivagar-se
- enfereir-se
- indignar-se, enfellonir-se, sulfurar-se, enfurir-se, irèixer-se, enfuriar-se, aïrar-se
- indignar
- irritar, enrabiar, enfadar, encolerir, empipar, enutjar, exasperar, apaivagar
- irèixer-se
- enfereir-se, indignar-se, enfellonir-se, sulfurar-se, enfurir-se, enfuriar-se, aïrar-se
Etymology
Additional Information