Formes no personals
Infinitiu:
exasperar
Gerundi:
exasperant
Participi:
exasperat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | exaspero |
| tu | exasperes |
| ell | exaspera |
| nos. | exasperem |
| vos. | exaspereu |
| ells | exasperen |
Perfet
| jo | he exasperat |
| tu | has exasperat |
| ell | ha exasperat |
| nos. | hem exasperat |
| vos. | heu exasperat |
| ells | han exasperat |
Imperfet
| jo | exasperava |
| tu | exasperaves |
| ell | exasperava |
| nos. | exasperàvem |
| vos. | exasperàveu |
| ells | exasperaven |
Plusquamperfet
| jo | havia exasperat |
| tu | havies exasperat |
| ell | havia exasperat |
| nos. | havíem exasperat |
| vos. | havíeu exasperat |
| ells | havien exasperat |
Futur simple
| jo | exasperaré |
| tu | exasperaràs |
| ell | exasperarà |
| nos. | exasperarem |
| vos. | exasperareu |
| ells | exasperaran |
Futur perfet
| jo | hauré exasperat |
| tu | hauràs exasperat |
| ell | haurà exasperat |
| nos. | haurem exasperat |
| vos. | haureu exasperat |
| ells | hauran exasperat |
Passat simple
| jo | exasperí |
| tu | exasperares |
| ell | exasperà |
| nos. | exasperàrem |
| vos. | exasperàreu |
| ells | exasperaren |
Passat anterior
| jo | haguí exasperat |
| tu | hagueres exasperat |
| ell | hagué exasperat |
| nos. | haguérem exasperat |
| vos. | haguéreu exasperat |
| ells | haguéren exasperat |
Passat perifràstic
| jo | vaig exasperar |
| tu | vas exasperar |
| ell | va exasperar |
| nos. | vam exasperar |
| vos. | vau exasperar |
| ells | van exasperar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver exasperat |
| tu | vas haver exasperat |
| ell | va haver exasperat |
| nos. | vam haver exasperat |
| vos. | vau haver exasperat |
| ells | van haver exasperat |
Condicional
| jo | exasperaria |
| tu | exasperaries |
| ell | exasperaria |
| nos. | exasperaríem |
| vos. | exasperaríeu |
| ells | exasperarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera exasperat |
| tu | hauries; hagueres exasperat |
| ell | hauria; haguera exasperat |
| nos. | hauríem; haguérem exasperat |
| vos. | hauríeu; haguéreu exasperat |
| ells | haurien; hagueren exasperat |
Subjuntiu
Present
| jo | exasperi |
| tu | exasperis |
| ell | exasperi |
| nos. | exasperem |
| vos. | exaspereu |
| ells | exasperin |
Perfet
| jo | hagi exasperat |
| tu | hagis exasperat |
| ell | hagi exasperat |
| nos. | hàgim exasperat |
| vos. | hàgiu exasperat |
| ells | hagin exasperat |
Imperfet
| jo | exasperés |
| tu | exasperessis |
| ell | exasperés |
| nos. | exasperéssim |
| vos. | exasperéssiu |
| ells | exasperessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués exasperat |
| tu | haguessis exasperat |
| ell | hagués exasperat |
| nos. | haguéssim exasperat |
| vos. | haguéssiu exasperat |
| ells | haguessin exasperat |
Imperative
| tu | exaspera |
| ell | exasperi |
| nos. | exasperem |
| vos. | exaspereu |
| ells | exasperin |
Verbs conjugated like 'exasperar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'exasperar'
enasprar,
esperar,
exagerar,
aspirar,
asprar,
depauperar,
desesperar,
empaperar,
enasprir,
espirar,
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- encolerir-se
- enutjar-se, sulfurar-se, aïrar-se, enfellonir-se, enrabiar-se, enfurir-se, enfuriar-se, exasperar-se, enfadar-se, indignar-se, irritar-se, empipar-se, apaivagar-se
- exasperar
- exacerbar, irritar, encendre, enutjar, indignar, enrabiar, enfurismar, enfellonir, sulfurar, enfurir, enfuriar, aïrar
Etymology
Additional Information