Formes no personals
Infinitiu:
esprovar
Gerundi:
esprovant
Participi:
esprovat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | esprovo |
| tu | esproves |
| ell | esprova |
| nos. | esprovem |
| vos. | esproveu |
| ells | esproven |
Perfet
| jo | he esprovat |
| tu | has esprovat |
| ell | ha esprovat |
| nos. | hem esprovat |
| vos. | heu esprovat |
| ells | han esprovat |
Imperfet
| jo | esprovava |
| tu | esprovaves |
| ell | esprovava |
| nos. | esprovàvem |
| vos. | esprovàveu |
| ells | esprovaven |
Plusquamperfet
| jo | havia esprovat |
| tu | havies esprovat |
| ell | havia esprovat |
| nos. | havíem esprovat |
| vos. | havíeu esprovat |
| ells | havien esprovat |
Futur simple
| jo | esprovaré |
| tu | esprovaràs |
| ell | esprovarà |
| nos. | esprovarem |
| vos. | esprovareu |
| ells | esprovaran |
Futur perfet
| jo | hauré esprovat |
| tu | hauràs esprovat |
| ell | haurà esprovat |
| nos. | haurem esprovat |
| vos. | haureu esprovat |
| ells | hauran esprovat |
Passat simple
| jo | esproví |
| tu | esprovares |
| ell | esprovà |
| nos. | esprovàrem |
| vos. | esprovàreu |
| ells | esprovaren |
Passat anterior
| jo | haguí esprovat |
| tu | hagueres esprovat |
| ell | hagué esprovat |
| nos. | haguérem esprovat |
| vos. | haguéreu esprovat |
| ells | haguéren esprovat |
Passat perifràstic
| jo | vaig esprovar |
| tu | vas esprovar |
| ell | va esprovar |
| nos. | vam esprovar |
| vos. | vau esprovar |
| ells | van esprovar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver esprovat |
| tu | vas haver esprovat |
| ell | va haver esprovat |
| nos. | vam haver esprovat |
| vos. | vau haver esprovat |
| ells | van haver esprovat |
Condicional
| jo | esprovaria |
| tu | esprovaries |
| ell | esprovaria |
| nos. | esprovaríem |
| vos. | esprovaríeu |
| ells | esprovarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera esprovat |
| tu | hauries; hagueres esprovat |
| ell | hauria; haguera esprovat |
| nos. | hauríem; haguérem esprovat |
| vos. | hauríeu; haguéreu esprovat |
| ells | haurien; hagueren esprovat |
Subjuntiu
Present
| jo | esprovi |
| tu | esprovis |
| ell | esprovi |
| nos. | esprovem |
| vos. | esproveu |
| ells | esprovin |
Perfet
| jo | hagi esprovat |
| tu | hagis esprovat |
| ell | hagi esprovat |
| nos. | hàgim esprovat |
| vos. | hàgiu esprovat |
| ells | hagin esprovat |
Imperfet
| jo | esprovés |
| tu | esprovessis |
| ell | esprovés |
| nos. | esprovéssim |
| vos. | esprovéssiu |
| ells | esprovessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués esprovat |
| tu | haguessis esprovat |
| ell | hagués esprovat |
| nos. | haguéssim esprovat |
| vos. | haguéssiu esprovat |
| ells | haguessin esprovat |
Imperative
| tu | esprova |
| ell | esprovi |
| nos. | esprovem |
| vos. | esproveu |
| ells | esprovin |
Verbs conjugated like 'esprovar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'esprovar'
emprovar,
aprovar,
desaprovar,
emprivar,
emproar,
esbrocar,
esbrotar,
esnovar,
esperonar,
esplomar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information