Formes no personals
Infinitiu:
escunçar
Gerundi:
escunçant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | escunço |
| te'n | escunces |
| se'n | escunça |
| ens en | escuncem |
| us en | escunceu |
| se'n | escuncen |
Perfet
| me'n | he escunçat |
| te'n | has escunçat |
| se'n | ha escunçat |
| ens en | hem escunçat |
| us en | heu escunçat |
| se'n | han escunçat |
Imperfet
| me'n | escunçava |
| te'n | escunçaves |
| se'n | escunçava |
| ens en | escunçàvem |
| us en | escunçàveu |
| se'n | escunçaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia escunçat |
| te'n | havies escunçat |
| se'n | havia escunçat |
| ens en | havíem escunçat |
| us en | havíeu escunçat |
| se'n | havien escunçat |
Futur simple
| me'n | escunçaré |
| te'n | escunçaràs |
| se'n | escunçarà |
| ens en | escunçarem |
| us en | escunçareu |
| se'n | escunçaran |
Futur perfet
| me'n | hauré escunçat |
| te'n | hauràs escunçat |
| se'n | haurà escunçat |
| ens en | haurem escunçat |
| us en | haureu escunçat |
| se'n | hauran escunçat |
Passat simple
| me'n | escuncí |
| te'n | escunçares |
| se'n | escunçà |
| ens en | escunçàrem |
| us en | escunçàreu |
| se'n | escunçaren |
Passat anterior
| me'n | haguí escunçat |
| te'n | hagueres escunçat |
| se'n | hagué escunçat |
| ens en | haguérem escunçat |
| us en | haguéreu escunçat |
| se'n | haguéren escunçat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig escunçar |
| te'n | vas escunçar |
| se'n | va escunçar |
| ens en | vam escunçar |
| us en | vau escunçar |
| se'n | van escunçar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver escunçat |
| te'n | vas haver escunçat |
| se'n | va haver escunçat |
| ens en | vam haver escunçat |
| us en | vau haver escunçat |
| se'n | van haver escunçat |
Condicional
| me'n | escunçaria |
| te'n | escunçaries |
| se'n | escunçaria |
| ens en | escunçaríem |
| us en | escunçaríeu |
| se'n | escunçarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera escunçat |
| te'n | hauries; hagueres escunçat |
| se'n | hauria; haguera escunçat |
| ens en | hauríem; haguérem escunçat |
| us en | hauríeu; haguéreu escunçat |
| se'n | haurien; hagueren escunçat |
Subjuntiu
Present
| me'n | escunci |
| te'n | escuncis |
| se'n | escunci |
| ens en | escuncem |
| us en | escunceu |
| se'n | escuncin |
Perfet
| me'n | hagi escunçat |
| te'n | hagis escunçat |
| se'n | hagi escunçat |
| ens en | hàgim escunçat |
| us en | hàgiu escunçat |
| se'n | hagin escunçat |
Imperfet
| me'n | escuncés |
| te'n | escuncessis |
| se'n | escuncés |
| ens en | escuncéssim |
| us en | escuncéssiu |
| se'n | escuncessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués escunçat |
| te'n | haguessis escunçat |
| se'n | hagués escunçat |
| ens en | haguéssim escunçat |
| us en | haguéssiu escunçat |
| se'n | haguessin escunçat |
Imperative
| te'n | escunça |
| se'n | escunci |
| ens en | escuncem |
| us en | escunceu |
| se'n | escuncin |
Verbs conjugated like 'escunçar-se'
abalançar-se,
abonançar,
abraçar,
acaçar,
aciençar,
acunçar,
adreçar,
afermançar,
agençar,
ajaçar,
alçar,
amaçar,
amenaçar,
amigrançar,
amistançar,
aparençar,
apedaçar,
aplaçar,
arromançar,
atraçar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'escunçar-se'
escullar-se,
descantar-se,
descuidar-se,
esforçar-se,
acanyar-se,
acubar-se,
desbandar-se,
descarar-se,
descovar-se,
desdubtar-se,
Translations
Etymology
Additional Information