Formes no personals
Infinitiu:
esbrancar
Gerundi:
esbrancant
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | esbranco |
| te'n | esbranques |
| se'n | esbranca |
| ens en | esbranquem |
| us en | esbranqueu |
| se'n | esbranquen |
Perfet
| me'n | he esbrancat |
| te'n | has esbrancat |
| se'n | ha esbrancat |
| ens en | hem esbrancat |
| us en | heu esbrancat |
| se'n | han esbrancat |
Imperfet
| me'n | esbrancava |
| te'n | esbrancaves |
| se'n | esbrancava |
| ens en | esbrancàvem |
| us en | esbrancàveu |
| se'n | esbrancaven |
Plusquamperfet
| me'n | havia esbrancat |
| te'n | havies esbrancat |
| se'n | havia esbrancat |
| ens en | havíem esbrancat |
| us en | havíeu esbrancat |
| se'n | havien esbrancat |
Futur simple
| me'n | esbrancaré |
| te'n | esbrancaràs |
| se'n | esbrancarà |
| ens en | esbrancarem |
| us en | esbrancareu |
| se'n | esbrancaran |
Futur perfet
| me'n | hauré esbrancat |
| te'n | hauràs esbrancat |
| se'n | haurà esbrancat |
| ens en | haurem esbrancat |
| us en | haureu esbrancat |
| se'n | hauran esbrancat |
Passat simple
| me'n | esbranquí |
| te'n | esbrancares |
| se'n | esbrancà |
| ens en | esbrancàrem |
| us en | esbrancàreu |
| se'n | esbrancaren |
Passat anterior
| me'n | haguí esbrancat |
| te'n | hagueres esbrancat |
| se'n | hagué esbrancat |
| ens en | haguérem esbrancat |
| us en | haguéreu esbrancat |
| se'n | haguéren esbrancat |
Passat perifràstic
| me'n | vaig esbrancar |
| te'n | vas esbrancar |
| se'n | va esbrancar |
| ens en | vam esbrancar |
| us en | vau esbrancar |
| se'n | van esbrancar |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver esbrancat |
| te'n | vas haver esbrancat |
| se'n | va haver esbrancat |
| ens en | vam haver esbrancat |
| us en | vau haver esbrancat |
| se'n | van haver esbrancat |
Condicional
| me'n | esbrancaria |
| te'n | esbrancaries |
| se'n | esbrancaria |
| ens en | esbrancaríem |
| us en | esbrancaríeu |
| se'n | esbrancarien |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera esbrancat |
| te'n | hauries; hagueres esbrancat |
| se'n | hauria; haguera esbrancat |
| ens en | hauríem; haguérem esbrancat |
| us en | hauríeu; haguéreu esbrancat |
| se'n | haurien; hagueren esbrancat |
Subjuntiu
Present
| me'n | esbranqui |
| te'n | esbranquis |
| se'n | esbranqui |
| ens en | esbranquem |
| us en | esbranqueu |
| se'n | esbranquin |
Perfet
| me'n | hagi esbrancat |
| te'n | hagis esbrancat |
| se'n | hagi esbrancat |
| ens en | hàgim esbrancat |
| us en | hàgiu esbrancat |
| se'n | hagin esbrancat |
Imperfet
| me'n | esbranqués |
| te'n | esbranquessis |
| se'n | esbranqués |
| ens en | esbranquéssim |
| us en | esbranquéssiu |
| se'n | esbranquessin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués esbrancat |
| te'n | haguessis esbrancat |
| se'n | hagués esbrancat |
| ens en | haguéssim esbrancat |
| us en | haguéssiu esbrancat |
| se'n | haguessin esbrancat |
Imperative
| te'n | esbranca |
| se'n | esbranqui |
| ens en | esbranquem |
| us en | esbranqueu |
| se'n | esbranquin |
Verbs conjugated like 'esbrancar-se'
abarrocar,
abdicar,
abocar,
acetificar,
acidificar,
aclocar-se,
aclucar,
adjudicar,
advocar,
aerificar,
aflacar,
aixecar,
ajocar-se,
alcoholificar,
allocar-se,
almescar,
altercar,
altificar,
amplificar,
angelicar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'esbrancar-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information