Formes no personals
Infinitiu:
envinar
Gerundi:
envinant
Participi:
envinat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | envino |
| tu | envines |
| ell | envina |
| nos. | envinem |
| vos. | envineu |
| ells | envinen |
Perfet
| jo | he envinat |
| tu | has envinat |
| ell | ha envinat |
| nos. | hem envinat |
| vos. | heu envinat |
| ells | han envinat |
Imperfet
| jo | envinava |
| tu | envinaves |
| ell | envinava |
| nos. | envinàvem |
| vos. | envinàveu |
| ells | envinaven |
Plusquamperfet
| jo | havia envinat |
| tu | havies envinat |
| ell | havia envinat |
| nos. | havíem envinat |
| vos. | havíeu envinat |
| ells | havien envinat |
Futur simple
| jo | envinaré |
| tu | envinaràs |
| ell | envinarà |
| nos. | envinarem |
| vos. | envinareu |
| ells | envinaran |
Futur perfet
| jo | hauré envinat |
| tu | hauràs envinat |
| ell | haurà envinat |
| nos. | haurem envinat |
| vos. | haureu envinat |
| ells | hauran envinat |
Passat simple
| jo | enviní |
| tu | envinares |
| ell | envinà |
| nos. | envinàrem |
| vos. | envinàreu |
| ells | envinaren |
Passat anterior
| jo | haguí envinat |
| tu | hagueres envinat |
| ell | hagué envinat |
| nos. | haguérem envinat |
| vos. | haguéreu envinat |
| ells | haguéren envinat |
Passat perifràstic
| jo | vaig envinar |
| tu | vas envinar |
| ell | va envinar |
| nos. | vam envinar |
| vos. | vau envinar |
| ells | van envinar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver envinat |
| tu | vas haver envinat |
| ell | va haver envinat |
| nos. | vam haver envinat |
| vos. | vau haver envinat |
| ells | van haver envinat |
Condicional
| jo | envinaria |
| tu | envinaries |
| ell | envinaria |
| nos. | envinaríem |
| vos. | envinaríeu |
| ells | envinarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera envinat |
| tu | hauries; hagueres envinat |
| ell | hauria; haguera envinat |
| nos. | hauríem; haguérem envinat |
| vos. | hauríeu; haguéreu envinat |
| ells | haurien; hagueren envinat |
Subjuntiu
Present
| jo | envini |
| tu | envinis |
| ell | envini |
| nos. | envinem |
| vos. | envineu |
| ells | envinin |
Perfet
| jo | hagi envinat |
| tu | hagis envinat |
| ell | hagi envinat |
| nos. | hàgim envinat |
| vos. | hàgiu envinat |
| ells | hagin envinat |
Imperfet
| jo | envinés |
| tu | envinessis |
| ell | envinés |
| nos. | envinéssim |
| vos. | envinéssiu |
| ells | envinessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués envinat |
| tu | haguessis envinat |
| ell | hagués envinat |
| nos. | haguéssim envinat |
| vos. | haguéssiu envinat |
| ells | haguessin envinat |
Imperative
| tu | envina |
| ell | envini |
| nos. | envinem |
| vos. | envineu |
| ells | envinin |
Verbs conjugated like 'envinar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'envinar'
entinar,
enviar,
envidar,
envinyar,
avinar,
eguinar,
empinar,
encimar,
encintar,
encisar,
Translations
Etymology
Additional Information