Formes no personals
Infinitiu:
envanir
Gerundi:
envanint
Participi:
envanit
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | envaneixo |
| tu | envaneixes |
| ell | envaneix |
| nos. | envanim |
| vos. | envaniu |
| ells | envaneixen |
Perfet
| jo | he envanit |
| tu | has envanit |
| ell | ha envanit |
| nos. | hem envanit |
| vos. | heu envanit |
| ells | han envanit |
Imperfet
| jo | envania |
| tu | envanies |
| ell | envania |
| nos. | envaníem |
| vos. | envaníeu |
| ells | envanien |
Plusquamperfet
| jo | havia envanit |
| tu | havies envanit |
| ell | havia envanit |
| nos. | havíem envanit |
| vos. | havíeu envanit |
| ells | havien envanit |
Futur simple
| jo | envaniré |
| tu | envaniràs |
| ell | envanirà |
| nos. | envanirem |
| vos. | envanireu |
| ells | envaniran |
Futur perfet
| jo | hauré envanit |
| tu | hauràs envanit |
| ell | haurà envanit |
| nos. | haurem envanit |
| vos. | haureu envanit |
| ells | hauran envanit |
Passat simple
| jo | envaní |
| tu | envanires |
| ell | envaní |
| nos. | envanírem |
| vos. | envaníreu |
| ells | envaníren |
Passat anterior
| jo | haguí envanit |
| tu | hagueres envanit |
| ell | hagué envanit |
| nos. | haguérem envanit |
| vos. | haguéreu envanit |
| ells | haguéren envanit |
Passat perifràstic
| jo | vaig envanir |
| tu | vas envanir |
| ell | va envanir |
| nos. | vam envanir |
| vos. | vau envanir |
| ells | van envanir |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver envanit |
| tu | vas haver envanit |
| ell | va haver envanit |
| nos. | vam haver envanit |
| vos. | vau haver envanit |
| ells | van haver envanit |
Condicional
| jo | envaniria |
| tu | envaniries |
| ell | envaniria |
| nos. | envaniríem |
| vos. | envaniríeu |
| ells | envanirien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera envanit |
| tu | hauries; hagueres envanit |
| ell | hauria; haguera envanit |
| nos. | hauríem; haguérem envanit |
| vos. | hauríeu; haguéreu envanit |
| ells | haurien; hagueren envanit |
Subjuntiu
Present
| jo | envaneixi |
| tu | envaneixis |
| ell | envaneixi |
| nos. | envanim |
| vos. | envaniu |
| ells | envaneixin |
Perfet
| jo | hagi envanit |
| tu | hagis envanit |
| ell | hagi envanit |
| nos. | hàgim envanit |
| vos. | hàgiu envanit |
| ells | hagin envanit |
Imperfet
| jo | envanís |
| tu | envanissis |
| ell | envanís |
| nos. | envaníssim |
| vos. | envaníssiu |
| ells | envanissin |
Plusquamperfet
| jo | hagués envanit |
| tu | haguessis envanit |
| ell | hagués envanit |
| nos. | haguéssim envanit |
| vos. | haguéssiu envanit |
| ells | haguessin envanit |
Imperative
| tu | envaneix |
| ell | envaneixi |
| nos. | envanim |
| vos. | envaniu |
| ells | envaneixin |
Verbs conjugated like 'envanir'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'envanir'
envair,
encabir,
encarir,
enganar,
enrancir,
enrarir,
envasar,
envilanir,
envilir,
envinar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- bombar
- extreure, extraure, treure, arrencar
- ensuperbir-se
- inflar-se, enfaristolar-se, altivar-se, envanir-se, entonar-se, enorgullir-se, ufanar-se, enorgullar-se, orgullar-se
- envanir-se
- enorgullir-se, ensuperbir-se, altivar-se, estarrufar-se, entonar-se, infatuar-se, orgullar-se, enorgullar-se
- infatuar-se
- presumir, vanar-se, envanir-se, fatxendar, lloar-se, bombar-se, inflar-se, gloriejar-se
- pagar
- ufanejar, vanagloriar-se, presumir, blasonar, envanir-se, enorgullir-se
- ufanar-se
- ensuperbir-se, inflar-se, enfaristolar-se, altivar-se, envanir-se, entonar-se, enorgullir-se
Etymology
Additional Information