Formes no personals
Infinitiu:
enfurir
Gerundi:
enfurint
Participi:
Cognates
-
Indicatiu
Present
| me'n | enfureixo |
| te'n | enfureixes |
| se'n | enfureix |
| ens en | enfurim |
| us en | enfuriu |
| se'n | enfureixen |
Perfet
| me'n | he enfurit |
| te'n | has enfurit |
| se'n | ha enfurit |
| ens en | hem enfurit |
| us en | heu enfurit |
| se'n | han enfurit |
Imperfet
| me'n | enfuria |
| te'n | enfuries |
| se'n | enfuria |
| ens en | enfuríem |
| us en | enfuríeu |
| se'n | enfurien |
Plusquamperfet
| me'n | havia enfurit |
| te'n | havies enfurit |
| se'n | havia enfurit |
| ens en | havíem enfurit |
| us en | havíeu enfurit |
| se'n | havien enfurit |
Futur simple
| me'n | enfuriré |
| te'n | enfuriràs |
| se'n | enfurirà |
| ens en | enfurirem |
| us en | enfurireu |
| se'n | enfuriran |
Futur perfet
| me'n | hauré enfurit |
| te'n | hauràs enfurit |
| se'n | haurà enfurit |
| ens en | haurem enfurit |
| us en | haureu enfurit |
| se'n | hauran enfurit |
Passat simple
| me'n | enfurí |
| te'n | enfurires |
| se'n | enfurí |
| ens en | enfurírem |
| us en | enfuríreu |
| se'n | enfuríren |
Passat anterior
| me'n | haguí enfurit |
| te'n | hagueres enfurit |
| se'n | hagué enfurit |
| ens en | haguérem enfurit |
| us en | haguéreu enfurit |
| se'n | haguéren enfurit |
Passat perifràstic
| me'n | vaig enfurir |
| te'n | vas enfurir |
| se'n | va enfurir |
| ens en | vam enfurir |
| us en | vau enfurir |
| se'n | van enfurir |
Passat anterior perifràsticr
| me'n | vaig haver enfurit |
| te'n | vas haver enfurit |
| se'n | va haver enfurit |
| ens en | vam haver enfurit |
| us en | vau haver enfurit |
| se'n | van haver enfurit |
Condicional
| me'n | enfuriria |
| te'n | enfuriries |
| se'n | enfuriria |
| ens en | enfuriríem |
| us en | enfuriríeu |
| se'n | enfuririen |
Condicional perfet
| me'n | hauria; haguera enfurit |
| te'n | hauries; hagueres enfurit |
| se'n | hauria; haguera enfurit |
| ens en | hauríem; haguérem enfurit |
| us en | hauríeu; haguéreu enfurit |
| se'n | haurien; hagueren enfurit |
Subjuntiu
Present
| me'n | enfureixi |
| te'n | enfureixis |
| se'n | enfureixi |
| ens en | enfurim |
| us en | enfuriu |
| se'n | enfureixin |
Perfet
| me'n | hagi enfurit |
| te'n | hagis enfurit |
| se'n | hagi enfurit |
| ens en | hàgim enfurit |
| us en | hàgiu enfurit |
| se'n | hagin enfurit |
Imperfet
| me'n | enfurís |
| te'n | enfurissis |
| se'n | enfurís |
| ens en | enfuríssim |
| us en | enfuríssiu |
| se'n | enfurissin |
Plusquamperfet
| me'n | hagués enfurit |
| te'n | haguessis enfurit |
| se'n | hagués enfurit |
| ens en | haguéssim enfurit |
| us en | haguéssiu enfurit |
| se'n | haguessin enfurit |
Imperative
| te'n | enfureix |
| se'n | enfureixi |
| ens en | enfurim |
| us en | enfuriu |
| se'n | enfureixin |
Verbs conjugated like 'enfurir-se'
abaltir-se,
abaratir,
abellir,
ablanir,
abolir,
abonir,
abscindir,
absorbir,
abstergir,
accedir,
aclarir,
acollonir,
acolorir,
acovardir,
adherir,
adolorir,
adquirir,
adsorbir,
advertir,
afavorir, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'enfurir-se'
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information