Formes no personals
Infinitiu:
empipar
Gerundi:
empipant
Participi:
empipat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | empipo |
| tu | empipes |
| ell | empipa |
| nos. | empipem |
| vos. | empipeu |
| ells | empipen |
Perfet
| jo | he empipat |
| tu | has empipat |
| ell | ha empipat |
| nos. | hem empipat |
| vos. | heu empipat |
| ells | han empipat |
Imperfet
| jo | empipava |
| tu | empipaves |
| ell | empipava |
| nos. | empipàvem |
| vos. | empipàveu |
| ells | empipaven |
Plusquamperfet
| jo | havia empipat |
| tu | havies empipat |
| ell | havia empipat |
| nos. | havíem empipat |
| vos. | havíeu empipat |
| ells | havien empipat |
Futur simple
| jo | empiparé |
| tu | empiparàs |
| ell | empiparà |
| nos. | empiparem |
| vos. | empipareu |
| ells | empiparan |
Futur perfet
| jo | hauré empipat |
| tu | hauràs empipat |
| ell | haurà empipat |
| nos. | haurem empipat |
| vos. | haureu empipat |
| ells | hauran empipat |
Passat simple
| jo | empipí |
| tu | empipares |
| ell | empipà |
| nos. | empipàrem |
| vos. | empipàreu |
| ells | empiparen |
Passat anterior
| jo | haguí empipat |
| tu | hagueres empipat |
| ell | hagué empipat |
| nos. | haguérem empipat |
| vos. | haguéreu empipat |
| ells | haguéren empipat |
Passat perifràstic
| jo | vaig empipar |
| tu | vas empipar |
| ell | va empipar |
| nos. | vam empipar |
| vos. | vau empipar |
| ells | van empipar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver empipat |
| tu | vas haver empipat |
| ell | va haver empipat |
| nos. | vam haver empipat |
| vos. | vau haver empipat |
| ells | van haver empipat |
Condicional
| jo | empiparia |
| tu | empiparies |
| ell | empiparia |
| nos. | empiparíem |
| vos. | empiparíeu |
| ells | empiparien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera empipat |
| tu | hauries; hagueres empipat |
| ell | hauria; haguera empipat |
| nos. | hauríem; haguérem empipat |
| vos. | hauríeu; haguéreu empipat |
| ells | haurien; hagueren empipat |
Subjuntiu
Present
| jo | empipi |
| tu | empipis |
| ell | empipi |
| nos. | empipem |
| vos. | empipeu |
| ells | empipin |
Perfet
| jo | hagi empipat |
| tu | hagis empipat |
| ell | hagi empipat |
| nos. | hàgim empipat |
| vos. | hàgiu empipat |
| ells | hagin empipat |
Imperfet
| jo | empipés |
| tu | empipessis |
| ell | empipés |
| nos. | empipéssim |
| vos. | empipéssiu |
| ells | empipessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués empipat |
| tu | haguessis empipat |
| ell | hagués empipat |
| nos. | haguéssim empipat |
| vos. | haguéssiu empipat |
| ells | haguessin empipat |
Imperative
| tu | empipa |
| ell | empipi |
| nos. | empipem |
| vos. | empipeu |
| ells | empipin |
Verbs conjugated like 'empipar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'empipar'
empilar,
empinar,
empopar,
embicar,
embigar,
empacar,
empaitar,
empalar,
empanar,
emparar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- empipar
- molestar, enutjar, amoïnar, importunar, fastiguejar, carregar, incomodar, vexar, enfadar, destorbar, emprenyar, empixonar, desplaure, enfastidir, enrabiar, cansar, disgustar, avorrir, indignar, plaure, desenutjar
- encolerir-se
- enutjar-se, sulfurar-se, aïrar-se, enfellonir-se, enrabiar-se, enfurir-se, enfuriar-se, exasperar-se, enfadar-se, indignar-se, irritar-se, empipar-se, apaivagar-se
Etymology
Additional Information