Formes no personals
Infinitiu:
dissonar
Gerundi:
dissonant
Participi:
dissonat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | dissono |
| tu | dissones |
| ell | dissona |
| nos. | dissonem |
| vos. | dissoneu |
| ells | dissonen |
Perfet
| jo | he dissonat |
| tu | has dissonat |
| ell | ha dissonat |
| nos. | hem dissonat |
| vos. | heu dissonat |
| ells | han dissonat |
Imperfet
| jo | dissonava |
| tu | dissonaves |
| ell | dissonava |
| nos. | dissonàvem |
| vos. | dissonàveu |
| ells | dissonaven |
Plusquamperfet
| jo | havia dissonat |
| tu | havies dissonat |
| ell | havia dissonat |
| nos. | havíem dissonat |
| vos. | havíeu dissonat |
| ells | havien dissonat |
Futur simple
| jo | dissonaré |
| tu | dissonaràs |
| ell | dissonarà |
| nos. | dissonarem |
| vos. | dissonareu |
| ells | dissonaran |
Futur perfet
| jo | hauré dissonat |
| tu | hauràs dissonat |
| ell | haurà dissonat |
| nos. | haurem dissonat |
| vos. | haureu dissonat |
| ells | hauran dissonat |
Passat simple
| jo | dissoní |
| tu | dissonares |
| ell | dissonà |
| nos. | dissonàrem |
| vos. | dissonàreu |
| ells | dissonaren |
Passat anterior
| jo | haguí dissonat |
| tu | hagueres dissonat |
| ell | hagué dissonat |
| nos. | haguérem dissonat |
| vos. | haguéreu dissonat |
| ells | haguéren dissonat |
Passat perifràstic
| jo | vaig dissonar |
| tu | vas dissonar |
| ell | va dissonar |
| nos. | vam dissonar |
| vos. | vau dissonar |
| ells | van dissonar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver dissonat |
| tu | vas haver dissonat |
| ell | va haver dissonat |
| nos. | vam haver dissonat |
| vos. | vau haver dissonat |
| ells | van haver dissonat |
Condicional
| jo | dissonaria |
| tu | dissonaries |
| ell | dissonaria |
| nos. | dissonaríem |
| vos. | dissonaríeu |
| ells | dissonarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera dissonat |
| tu | hauries; hagueres dissonat |
| ell | hauria; haguera dissonat |
| nos. | hauríem; haguérem dissonat |
| vos. | hauríeu; haguéreu dissonat |
| ells | haurien; hagueren dissonat |
Subjuntiu
Present
| jo | dissoni |
| tu | dissonis |
| ell | dissoni |
| nos. | dissonem |
| vos. | dissoneu |
| ells | dissonin |
Perfet
| jo | hagi dissonat |
| tu | hagis dissonat |
| ell | hagi dissonat |
| nos. | hàgim dissonat |
| vos. | hàgiu dissonat |
| ells | hagin dissonat |
Imperfet
| jo | dissonés |
| tu | dissonessis |
| ell | dissonés |
| nos. | dissonéssim |
| vos. | dissonéssiu |
| ells | dissonessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués dissonat |
| tu | haguessis dissonat |
| ell | hagués dissonat |
| nos. | haguéssim dissonat |
| vos. | haguéssiu dissonat |
| ells | haguessin dissonat |
Imperative
| tu | dissona |
| ell | dissoni |
| nos. | dissonem |
| vos. | dissoneu |
| ells | dissonin |
Verbs conjugated like 'dissonar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'dissonar'
assonar,
desdonar,
desfonar,
desonar,
dessolar,
dislocar,
disposar,
dissecar,
dissenyar,
dissipar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- dissonar
- discrepar
Etymology
Additional Information