Formes no personals
Infinitiu:
disceptar
Gerundi:
disceptant
Participi:
disceptat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | discepto |
| tu | disceptes |
| ell | discepta |
| nos. | disceptem |
| vos. | discepteu |
| ells | discepten |
Perfet
| jo | he disceptat |
| tu | has disceptat |
| ell | ha disceptat |
| nos. | hem disceptat |
| vos. | heu disceptat |
| ells | han disceptat |
Imperfet
| jo | disceptava |
| tu | disceptaves |
| ell | disceptava |
| nos. | disceptàvem |
| vos. | disceptàveu |
| ells | disceptaven |
Plusquamperfet
| jo | havia disceptat |
| tu | havies disceptat |
| ell | havia disceptat |
| nos. | havíem disceptat |
| vos. | havíeu disceptat |
| ells | havien disceptat |
Futur simple
| jo | disceptaré |
| tu | disceptaràs |
| ell | disceptarà |
| nos. | disceptarem |
| vos. | disceptareu |
| ells | disceptaran |
Futur perfet
| jo | hauré disceptat |
| tu | hauràs disceptat |
| ell | haurà disceptat |
| nos. | haurem disceptat |
| vos. | haureu disceptat |
| ells | hauran disceptat |
Passat simple
| jo | disceptí |
| tu | disceptares |
| ell | disceptà |
| nos. | disceptàrem |
| vos. | disceptàreu |
| ells | disceptaren |
Passat anterior
| jo | haguí disceptat |
| tu | hagueres disceptat |
| ell | hagué disceptat |
| nos. | haguérem disceptat |
| vos. | haguéreu disceptat |
| ells | haguéren disceptat |
Passat perifràstic
| jo | vaig disceptar |
| tu | vas disceptar |
| ell | va disceptar |
| nos. | vam disceptar |
| vos. | vau disceptar |
| ells | van disceptar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver disceptat |
| tu | vas haver disceptat |
| ell | va haver disceptat |
| nos. | vam haver disceptat |
| vos. | vau haver disceptat |
| ells | van haver disceptat |
Condicional
| jo | disceptaria |
| tu | disceptaries |
| ell | disceptaria |
| nos. | disceptaríem |
| vos. | disceptaríeu |
| ells | disceptarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera disceptat |
| tu | hauries; hagueres disceptat |
| ell | hauria; haguera disceptat |
| nos. | hauríem; haguérem disceptat |
| vos. | hauríeu; haguéreu disceptat |
| ells | haurien; hagueren disceptat |
Subjuntiu
Present
| jo | discepti |
| tu | disceptis |
| ell | discepti |
| nos. | disceptem |
| vos. | discepteu |
| ells | disceptin |
Perfet
| jo | hagi disceptat |
| tu | hagis disceptat |
| ell | hagi disceptat |
| nos. | hàgim disceptat |
| vos. | hàgiu disceptat |
| ells | hagin disceptat |
Imperfet
| jo | disceptés |
| tu | disceptessis |
| ell | disceptés |
| nos. | disceptéssim |
| vos. | disceptéssiu |
| ells | disceptessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués disceptat |
| tu | haguessis disceptat |
| ell | hagués disceptat |
| nos. | haguéssim disceptat |
| vos. | haguéssiu disceptat |
| ells | haguessin disceptat |
Imperative
| tu | discepta |
| ell | discepti |
| nos. | disceptem |
| vos. | discepteu |
| ells | disceptin |
Verbs conjugated like 'disceptar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'disceptar'
discrepar,
dissertar,
acceptar,
descapotar,
descartar,
descastar,
descentrar,
descomptar,
descrestar,
desertar,
Translations
Etymology
Additional Information