Formes no personals
Infinitiu:
desenguantar
Gerundi:
desenguantant
Participi:
desenguantat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | desenguanto |
| tu | desenguantes |
| ell | desenguanta |
| nos. | desenguantem |
| vos. | desenguanteu |
| ells | desenguanten |
Perfet
| jo | he desenguantat |
| tu | has desenguantat |
| ell | ha desenguantat |
| nos. | hem desenguantat |
| vos. | heu desenguantat |
| ells | han desenguantat |
Imperfet
| jo | desenguantava |
| tu | desenguantaves |
| ell | desenguantava |
| nos. | desenguantàvem |
| vos. | desenguantàveu |
| ells | desenguantaven |
Plusquamperfet
| jo | havia desenguantat |
| tu | havies desenguantat |
| ell | havia desenguantat |
| nos. | havíem desenguantat |
| vos. | havíeu desenguantat |
| ells | havien desenguantat |
Futur simple
| jo | desenguantaré |
| tu | desenguantaràs |
| ell | desenguantarà |
| nos. | desenguantarem |
| vos. | desenguantareu |
| ells | desenguantaran |
Futur perfet
| jo | hauré desenguantat |
| tu | hauràs desenguantat |
| ell | haurà desenguantat |
| nos. | haurem desenguantat |
| vos. | haureu desenguantat |
| ells | hauran desenguantat |
Passat simple
| jo | desenguantí |
| tu | desenguantares |
| ell | desenguantà |
| nos. | desenguantàrem |
| vos. | desenguantàreu |
| ells | desenguantaren |
Passat anterior
| jo | haguí desenguantat |
| tu | hagueres desenguantat |
| ell | hagué desenguantat |
| nos. | haguérem desenguantat |
| vos. | haguéreu desenguantat |
| ells | haguéren desenguantat |
Passat perifràstic
| jo | vaig desenguantar |
| tu | vas desenguantar |
| ell | va desenguantar |
| nos. | vam desenguantar |
| vos. | vau desenguantar |
| ells | van desenguantar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver desenguantat |
| tu | vas haver desenguantat |
| ell | va haver desenguantat |
| nos. | vam haver desenguantat |
| vos. | vau haver desenguantat |
| ells | van haver desenguantat |
Condicional
| jo | desenguantaria |
| tu | desenguantaries |
| ell | desenguantaria |
| nos. | desenguantaríem |
| vos. | desenguantaríeu |
| ells | desenguantarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera desenguantat |
| tu | hauries; hagueres desenguantat |
| ell | hauria; haguera desenguantat |
| nos. | hauríem; haguérem desenguantat |
| vos. | hauríeu; haguéreu desenguantat |
| ells | haurien; hagueren desenguantat |
Subjuntiu
Present
| jo | desenguanti |
| tu | desenguantis |
| ell | desenguanti |
| nos. | desenguantem |
| vos. | desenguanteu |
| ells | desenguantin |
Perfet
| jo | hagi desenguantat |
| tu | hagis desenguantat |
| ell | hagi desenguantat |
| nos. | hàgim desenguantat |
| vos. | hàgiu desenguantat |
| ells | hagin desenguantat |
Imperfet
| jo | desenguantés |
| tu | desenguantessis |
| ell | desenguantés |
| nos. | desenguantéssim |
| vos. | desenguantéssiu |
| ells | desenguantessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués desenguantat |
| tu | haguessis desenguantat |
| ell | hagués desenguantat |
| nos. | haguéssim desenguantat |
| vos. | haguéssiu desenguantat |
| ells | haguessin desenguantat |
Imperative
| tu | desenguanta |
| ell | desenguanti |
| nos. | desenguantem |
| vos. | desenguanteu |
| ells | desenguantin |
Verbs conjugated like 'desenguantar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'desenguantar'
desencantar,
desenganxar,
desenganyar,
desenastar,
desencastar,
desenfangar,
desenfundar,
desenfustar,
desengabiar,
desengafetar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information