Formes no personals
Infinitiu:
desencovenar
Gerundi:
desencovenant
Participi:
desencovenat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | desencoveno |
| tu | desencovenes |
| ell | desencovena |
| nos. | desencovenem |
| vos. | desencoveneu |
| ells | desencovenen |
Perfet
| jo | he desencovenat |
| tu | has desencovenat |
| ell | ha desencovenat |
| nos. | hem desencovenat |
| vos. | heu desencovenat |
| ells | han desencovenat |
Imperfet
| jo | desencovenava |
| tu | desencovenaves |
| ell | desencovenava |
| nos. | desencovenàvem |
| vos. | desencovenàveu |
| ells | desencovenaven |
Plusquamperfet
| jo | havia desencovenat |
| tu | havies desencovenat |
| ell | havia desencovenat |
| nos. | havíem desencovenat |
| vos. | havíeu desencovenat |
| ells | havien desencovenat |
Futur simple
| jo | desencovenaré |
| tu | desencovenaràs |
| ell | desencovenarà |
| nos. | desencovenarem |
| vos. | desencovenareu |
| ells | desencovenaran |
Futur perfet
| jo | hauré desencovenat |
| tu | hauràs desencovenat |
| ell | haurà desencovenat |
| nos. | haurem desencovenat |
| vos. | haureu desencovenat |
| ells | hauran desencovenat |
Passat simple
| jo | desencovení |
| tu | desencovenares |
| ell | desencovenà |
| nos. | desencovenàrem |
| vos. | desencovenàreu |
| ells | desencovenaren |
Passat anterior
| jo | haguí desencovenat |
| tu | hagueres desencovenat |
| ell | hagué desencovenat |
| nos. | haguérem desencovenat |
| vos. | haguéreu desencovenat |
| ells | haguéren desencovenat |
Passat perifràstic
| jo | vaig desencovenar |
| tu | vas desencovenar |
| ell | va desencovenar |
| nos. | vam desencovenar |
| vos. | vau desencovenar |
| ells | van desencovenar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver desencovenat |
| tu | vas haver desencovenat |
| ell | va haver desencovenat |
| nos. | vam haver desencovenat |
| vos. | vau haver desencovenat |
| ells | van haver desencovenat |
Condicional
| jo | desencovenaria |
| tu | desencovenaries |
| ell | desencovenaria |
| nos. | desencovenaríem |
| vos. | desencovenaríeu |
| ells | desencovenarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera desencovenat |
| tu | hauries; hagueres desencovenat |
| ell | hauria; haguera desencovenat |
| nos. | hauríem; haguérem desencovenat |
| vos. | hauríeu; haguéreu desencovenat |
| ells | haurien; hagueren desencovenat |
Subjuntiu
Present
| jo | desencoveni |
| tu | desencovenis |
| ell | desencoveni |
| nos. | desencovenem |
| vos. | desencoveneu |
| ells | desencovenin |
Perfet
| jo | hagi desencovenat |
| tu | hagis desencovenat |
| ell | hagi desencovenat |
| nos. | hàgim desencovenat |
| vos. | hàgiu desencovenat |
| ells | hagin desencovenat |
Imperfet
| jo | desencovenés |
| tu | desencovenessis |
| ell | desencovenés |
| nos. | desencovenéssim |
| vos. | desencovenéssiu |
| ells | desencovenessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués desencovenat |
| tu | haguessis desencovenat |
| ell | hagués desencovenat |
| nos. | haguéssim desencovenat |
| vos. | haguéssiu desencovenat |
| ells | haguessin desencovenat |
Imperative
| tu | desencovena |
| ell | desencoveni |
| nos. | desencovenem |
| vos. | desencoveneu |
| ells | desencovenin |
Verbs conjugated like 'desencovenar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'desencovenar'
desencadenar,
desencofinar,
desencaminar,
desencarnar,
desencebar,
desencepar,
desencoblar,
desencofrar,
desencoixinar,
desencolar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information