Formes no personals
Infinitiu:
desencordillar
Gerundi:
desencordillant
Participi:
desencordillat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | desencordillo |
| tu | desencordilles |
| ell | desencordilla |
| nos. | desencordillem |
| vos. | desencordilleu |
| ells | desencordillen |
Perfet
| jo | he desencordillat |
| tu | has desencordillat |
| ell | ha desencordillat |
| nos. | hem desencordillat |
| vos. | heu desencordillat |
| ells | han desencordillat |
Imperfet
| jo | desencordillava |
| tu | desencordillaves |
| ell | desencordillava |
| nos. | desencordillàvem |
| vos. | desencordillàveu |
| ells | desencordillaven |
Plusquamperfet
| jo | havia desencordillat |
| tu | havies desencordillat |
| ell | havia desencordillat |
| nos. | havíem desencordillat |
| vos. | havíeu desencordillat |
| ells | havien desencordillat |
Futur simple
| jo | desencordillaré |
| tu | desencordillaràs |
| ell | desencordillarà |
| nos. | desencordillarem |
| vos. | desencordillareu |
| ells | desencordillaran |
Futur perfet
| jo | hauré desencordillat |
| tu | hauràs desencordillat |
| ell | haurà desencordillat |
| nos. | haurem desencordillat |
| vos. | haureu desencordillat |
| ells | hauran desencordillat |
Passat simple
| jo | desencordillí |
| tu | desencordillares |
| ell | desencordillà |
| nos. | desencordillàrem |
| vos. | desencordillàreu |
| ells | desencordillaren |
Passat anterior
| jo | haguí desencordillat |
| tu | hagueres desencordillat |
| ell | hagué desencordillat |
| nos. | haguérem desencordillat |
| vos. | haguéreu desencordillat |
| ells | haguéren desencordillat |
Passat perifràstic
| jo | vaig desencordillar |
| tu | vas desencordillar |
| ell | va desencordillar |
| nos. | vam desencordillar |
| vos. | vau desencordillar |
| ells | van desencordillar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver desencordillat |
| tu | vas haver desencordillat |
| ell | va haver desencordillat |
| nos. | vam haver desencordillat |
| vos. | vau haver desencordillat |
| ells | van haver desencordillat |
Condicional
| jo | desencordillaria |
| tu | desencordillaries |
| ell | desencordillaria |
| nos. | desencordillaríem |
| vos. | desencordillaríeu |
| ells | desencordillarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera desencordillat |
| tu | hauries; hagueres desencordillat |
| ell | hauria; haguera desencordillat |
| nos. | hauríem; haguérem desencordillat |
| vos. | hauríeu; haguéreu desencordillat |
| ells | haurien; hagueren desencordillat |
Subjuntiu
Present
| jo | desencordilli |
| tu | desencordillis |
| ell | desencordilli |
| nos. | desencordillem |
| vos. | desencordilleu |
| ells | desencordillin |
Perfet
| jo | hagi desencordillat |
| tu | hagis desencordillat |
| ell | hagi desencordillat |
| nos. | hàgim desencordillat |
| vos. | hàgiu desencordillat |
| ells | hagin desencordillat |
Imperfet
| jo | desencordillés |
| tu | desencordillessis |
| ell | desencordillés |
| nos. | desencordilléssim |
| vos. | desencordilléssiu |
| ells | desencordillessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués desencordillat |
| tu | haguessis desencordillat |
| ell | hagués desencordillat |
| nos. | haguéssim desencordillat |
| vos. | haguéssiu desencordillat |
| ells | haguessin desencordillat |
Imperative
| tu | desencordilla |
| ell | desencordilli |
| nos. | desencordillem |
| vos. | desencordilleu |
| ells | desencordillin |
Verbs conjugated like 'desencordillar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'desencordillar'
desencadellar,
desencarrilar,
desencordar,
desencorralar,
desencortinar,
desenfardellar,
encordillar,
desemmorrallar,
desencallar,
desencapullar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Etymology
Additional Information