Formes no personals
Infinitiu:
desencolar
Gerundi:
desencolant
Participi:
desencolat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | desencolo |
| tu | desencoles |
| ell | desencola |
| nos. | desencolem |
| vos. | desencoleu |
| ells | desencolen |
Perfet
| jo | he desencolat |
| tu | has desencolat |
| ell | ha desencolat |
| nos. | hem desencolat |
| vos. | heu desencolat |
| ells | han desencolat |
Imperfet
| jo | desencolava |
| tu | desencolaves |
| ell | desencolava |
| nos. | desencolàvem |
| vos. | desencolàveu |
| ells | desencolaven |
Plusquamperfet
| jo | havia desencolat |
| tu | havies desencolat |
| ell | havia desencolat |
| nos. | havíem desencolat |
| vos. | havíeu desencolat |
| ells | havien desencolat |
Futur simple
| jo | desencolaré |
| tu | desencolaràs |
| ell | desencolarà |
| nos. | desencolarem |
| vos. | desencolareu |
| ells | desencolaran |
Futur perfet
| jo | hauré desencolat |
| tu | hauràs desencolat |
| ell | haurà desencolat |
| nos. | haurem desencolat |
| vos. | haureu desencolat |
| ells | hauran desencolat |
Passat simple
| jo | desencolí |
| tu | desencolares |
| ell | desencolà |
| nos. | desencolàrem |
| vos. | desencolàreu |
| ells | desencolaren |
Passat anterior
| jo | haguí desencolat |
| tu | hagueres desencolat |
| ell | hagué desencolat |
| nos. | haguérem desencolat |
| vos. | haguéreu desencolat |
| ells | haguéren desencolat |
Passat perifràstic
| jo | vaig desencolar |
| tu | vas desencolar |
| ell | va desencolar |
| nos. | vam desencolar |
| vos. | vau desencolar |
| ells | van desencolar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver desencolat |
| tu | vas haver desencolat |
| ell | va haver desencolat |
| nos. | vam haver desencolat |
| vos. | vau haver desencolat |
| ells | van haver desencolat |
Condicional
| jo | desencolaria |
| tu | desencolaries |
| ell | desencolaria |
| nos. | desencolaríem |
| vos. | desencolaríeu |
| ells | desencolarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera desencolat |
| tu | hauries; hagueres desencolat |
| ell | hauria; haguera desencolat |
| nos. | hauríem; haguérem desencolat |
| vos. | hauríeu; haguéreu desencolat |
| ells | haurien; hagueren desencolat |
Subjuntiu
Present
| jo | desencoli |
| tu | desencolis |
| ell | desencoli |
| nos. | desencolem |
| vos. | desencoleu |
| ells | desencolin |
Perfet
| jo | hagi desencolat |
| tu | hagis desencolat |
| ell | hagi desencolat |
| nos. | hàgim desencolat |
| vos. | hàgiu desencolat |
| ells | hagin desencolat |
Imperfet
| jo | desencolés |
| tu | desencolessis |
| ell | desencolés |
| nos. | desencoléssim |
| vos. | desencoléssiu |
| ells | desencolessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués desencolat |
| tu | haguessis desencolat |
| ell | hagués desencolat |
| nos. | haguéssim desencolat |
| vos. | haguéssiu desencolat |
| ells | haguessin desencolat |
Imperative
| tu | desencola |
| ell | desencoli |
| nos. | desencolem |
| vos. | desencoleu |
| ells | desencolin |
Verbs conjugated like 'desencolar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'desencolar'
desencoblar,
desendolar,
desenrolar,
desancorar,
desencallar,
desencarar,
desencasar,
desencauar,
desencebar,
desencepar,
Translations
Etymology
Additional Information