Formes no personals
Infinitiu:
desconsolar
Gerundi:
desconsolant
Participi:
desconsolat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | desconsolo |
| tu | desconsoles |
| ell | desconsola |
| nos. | desconsolem |
| vos. | desconsoleu |
| ells | desconsolen |
Perfet
| jo | he desconsolat |
| tu | has desconsolat |
| ell | ha desconsolat |
| nos. | hem desconsolat |
| vos. | heu desconsolat |
| ells | han desconsolat |
Imperfet
| jo | desconsolava |
| tu | desconsolaves |
| ell | desconsolava |
| nos. | desconsolàvem |
| vos. | desconsolàveu |
| ells | desconsolaven |
Plusquamperfet
| jo | havia desconsolat |
| tu | havies desconsolat |
| ell | havia desconsolat |
| nos. | havíem desconsolat |
| vos. | havíeu desconsolat |
| ells | havien desconsolat |
Futur simple
| jo | desconsolaré |
| tu | desconsolaràs |
| ell | desconsolarà |
| nos. | desconsolarem |
| vos. | desconsolareu |
| ells | desconsolaran |
Futur perfet
| jo | hauré desconsolat |
| tu | hauràs desconsolat |
| ell | haurà desconsolat |
| nos. | haurem desconsolat |
| vos. | haureu desconsolat |
| ells | hauran desconsolat |
Passat simple
| jo | desconsolí |
| tu | desconsolares |
| ell | desconsolà |
| nos. | desconsolàrem |
| vos. | desconsolàreu |
| ells | desconsolaren |
Passat anterior
| jo | haguí desconsolat |
| tu | hagueres desconsolat |
| ell | hagué desconsolat |
| nos. | haguérem desconsolat |
| vos. | haguéreu desconsolat |
| ells | haguéren desconsolat |
Passat perifràstic
| jo | vaig desconsolar |
| tu | vas desconsolar |
| ell | va desconsolar |
| nos. | vam desconsolar |
| vos. | vau desconsolar |
| ells | van desconsolar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver desconsolat |
| tu | vas haver desconsolat |
| ell | va haver desconsolat |
| nos. | vam haver desconsolat |
| vos. | vau haver desconsolat |
| ells | van haver desconsolat |
Condicional
| jo | desconsolaria |
| tu | desconsolaries |
| ell | desconsolaria |
| nos. | desconsolaríem |
| vos. | desconsolaríeu |
| ells | desconsolarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera desconsolat |
| tu | hauries; hagueres desconsolat |
| ell | hauria; haguera desconsolat |
| nos. | hauríem; haguérem desconsolat |
| vos. | hauríeu; haguéreu desconsolat |
| ells | haurien; hagueren desconsolat |
Subjuntiu
Present
| jo | desconsoli |
| tu | desconsolis |
| ell | desconsoli |
| nos. | desconsolem |
| vos. | desconsoleu |
| ells | desconsolin |
Perfet
| jo | hagi desconsolat |
| tu | hagis desconsolat |
| ell | hagi desconsolat |
| nos. | hàgim desconsolat |
| vos. | hàgiu desconsolat |
| ells | hagin desconsolat |
Imperfet
| jo | desconsolés |
| tu | desconsolessis |
| ell | desconsolés |
| nos. | desconsoléssim |
| vos. | desconsoléssiu |
| ells | desconsolessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués desconsolat |
| tu | haguessis desconsolat |
| ell | hagués desconsolat |
| nos. | haguéssim desconsolat |
| vos. | haguéssiu desconsolat |
| ells | haguessin desconsolat |
Imperative
| tu | desconsola |
| ell | desconsoli |
| nos. | desconsolem |
| vos. | desconsoleu |
| ells | desconsolin |
Verbs conjugated like 'desconsolar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'desconsolar'
descossolar,
descongelar,
desconsellar,
consolar,
desaconsellar,
descansar,
descargolar,
descinglar,
descollar,
descolorar,
Translations
Etymology
Additional Information