Formes no personals
Infinitiu:
blegar
Gerundi:
blegant
Participi:
blegat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | blego |
| tu | blegues |
| ell | blega |
| nos. | bleguem |
| vos. | blegueu |
| ells | bleguen |
Perfet
| jo | he blegat |
| tu | has blegat |
| ell | ha blegat |
| nos. | hem blegat |
| vos. | heu blegat |
| ells | han blegat |
Imperfet
| jo | blegava |
| tu | blegaves |
| ell | blegava |
| nos. | blegàvem |
| vos. | blegàveu |
| ells | blegaven |
Plusquamperfet
| jo | havia blegat |
| tu | havies blegat |
| ell | havia blegat |
| nos. | havíem blegat |
| vos. | havíeu blegat |
| ells | havien blegat |
Futur simple
| jo | blegaré |
| tu | blegaràs |
| ell | blegarà |
| nos. | blegarem |
| vos. | blegareu |
| ells | blegaran |
Futur perfet
| jo | hauré blegat |
| tu | hauràs blegat |
| ell | haurà blegat |
| nos. | haurem blegat |
| vos. | haureu blegat |
| ells | hauran blegat |
Passat simple
| jo | bleguí |
| tu | blegares |
| ell | blegà |
| nos. | blegàrem |
| vos. | blegàreu |
| ells | blegaren |
Passat anterior
| jo | haguí blegat |
| tu | hagueres blegat |
| ell | hagué blegat |
| nos. | haguérem blegat |
| vos. | haguéreu blegat |
| ells | haguéren blegat |
Passat perifràstic
| jo | vaig blegar |
| tu | vas blegar |
| ell | va blegar |
| nos. | vam blegar |
| vos. | vau blegar |
| ells | van blegar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver blegat |
| tu | vas haver blegat |
| ell | va haver blegat |
| nos. | vam haver blegat |
| vos. | vau haver blegat |
| ells | van haver blegat |
Condicional
| jo | blegaria |
| tu | blegaries |
| ell | blegaria |
| nos. | blegaríem |
| vos. | blegaríeu |
| ells | blegarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera blegat |
| tu | hauries; hagueres blegat |
| ell | hauria; haguera blegat |
| nos. | hauríem; haguérem blegat |
| vos. | hauríeu; haguéreu blegat |
| ells | haurien; hagueren blegat |
Subjuntiu
Present
| jo | bleguï |
| tu | bleguïs |
| ell | bleguï |
| nos. | bleguem |
| vos. | blegueu |
| ells | bleguïn |
Perfet
| jo | hagi blegat |
| tu | hagis blegat |
| ell | hagi blegat |
| nos. | hàgim blegat |
| vos. | hàgiu blegat |
| ells | hagin blegat |
Imperfet
| jo | blegués |
| tu | bleguessis |
| ell | blegués |
| nos. | bleguéssim |
| vos. | bleguéssiu |
| ells | bleguessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués blegat |
| tu | haguessis blegat |
| ell | hagués blegat |
| nos. | haguéssim blegat |
| vos. | haguéssiu blegat |
| ells | haguessin blegat |
Imperative
| tu | blega |
| ell | bleguï |
| nos. | bleguem |
| vos. | blegueu |
| ells | bleguïn |
Verbs conjugated like 'blegar'
abassegar,
abonyegar,
abrigar,
abrogar,
adargar,
afalagar,
afamegar,
afeixegar,
afeixugar,
afetgegar,
afogar,
agregar,
aixoplugar,
al.legar,
albergar,
allargar,
alligar,
allongar,
amagar,
amanyagar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'blegar'
bregar,
llegar,
plegar,
alegrar,
alejar,
alenar,
aplegar,
aregar,
balejar,
bategar,
Translations
Etymology
Additional Information
blegar [s. XIII; encreuament de
plegar i
doblegar]
v tr 1 1 Acostar els dos caps d'una cosa flexible corbant-la.
2 fig Doblegar. Blegar una ciutat a contribucions.
2 Acostar les dues peces giratòries d'una frontissa, d'un golfo, etc.