Formes no personals
Infinitiu:
blasmar
Gerundi:
blasmant
Participi:
blasmat
Cognates
-
Indicatiu
Present
| jo | blasmo |
| tu | blasmes |
| ell | blasma |
| nos. | blasmem |
| vos. | blasmeu |
| ells | blasmen |
Perfet
| jo | he blasmat |
| tu | has blasmat |
| ell | ha blasmat |
| nos. | hem blasmat |
| vos. | heu blasmat |
| ells | han blasmat |
Imperfet
| jo | blasmava |
| tu | blasmaves |
| ell | blasmava |
| nos. | blasmàvem |
| vos. | blasmàveu |
| ells | blasmaven |
Plusquamperfet
| jo | havia blasmat |
| tu | havies blasmat |
| ell | havia blasmat |
| nos. | havíem blasmat |
| vos. | havíeu blasmat |
| ells | havien blasmat |
Futur simple
| jo | blasmaré |
| tu | blasmaràs |
| ell | blasmarà |
| nos. | blasmarem |
| vos. | blasmareu |
| ells | blasmaran |
Futur perfet
| jo | hauré blasmat |
| tu | hauràs blasmat |
| ell | haurà blasmat |
| nos. | haurem blasmat |
| vos. | haureu blasmat |
| ells | hauran blasmat |
Passat simple
| jo | blasmí |
| tu | blasmares |
| ell | blasmà |
| nos. | blasmàrem |
| vos. | blasmàreu |
| ells | blasmaren |
Passat anterior
| jo | haguí blasmat |
| tu | hagueres blasmat |
| ell | hagué blasmat |
| nos. | haguérem blasmat |
| vos. | haguéreu blasmat |
| ells | haguéren blasmat |
Passat perifràstic
| jo | vaig blasmar |
| tu | vas blasmar |
| ell | va blasmar |
| nos. | vam blasmar |
| vos. | vau blasmar |
| ells | van blasmar |
Passat anterior perifràsticr
| jo | vaig haver blasmat |
| tu | vas haver blasmat |
| ell | va haver blasmat |
| nos. | vam haver blasmat |
| vos. | vau haver blasmat |
| ells | van haver blasmat |
Condicional
| jo | blasmaria |
| tu | blasmaries |
| ell | blasmaria |
| nos. | blasmaríem |
| vos. | blasmaríeu |
| ells | blasmarien |
Condicional perfet
| jo | hauria; haguera blasmat |
| tu | hauries; hagueres blasmat |
| ell | hauria; haguera blasmat |
| nos. | hauríem; haguérem blasmat |
| vos. | hauríeu; haguéreu blasmat |
| ells | haurien; hagueren blasmat |
Subjuntiu
Present
| jo | blasmi |
| tu | blasmis |
| ell | blasmi |
| nos. | blasmem |
| vos. | blasmeu |
| ells | blasmin |
Perfet
| jo | hagi blasmat |
| tu | hagis blasmat |
| ell | hagi blasmat |
| nos. | hàgim blasmat |
| vos. | hàgiu blasmat |
| ells | hagin blasmat |
Imperfet
| jo | blasmés |
| tu | blasmessis |
| ell | blasmés |
| nos. | blasméssim |
| vos. | blasméssiu |
| ells | blasmessin |
Plusquamperfet
| jo | hagués blasmat |
| tu | haguessis blasmat |
| ell | hagués blasmat |
| nos. | haguéssim blasmat |
| vos. | haguéssiu blasmat |
| ells | haguessin blasmat |
Imperative
| tu | blasma |
| ell | blasmi |
| nos. | blasmem |
| vos. | blasmeu |
| ells | blasmin |
Verbs conjugated like 'blasmar'
abacallanar-se,
abadanar,
abadernar,
abaixar,
abalisar,
aballestar,
abancalar,
abanderar,
abandonar,
abarbetar,
abaronar,
abarrotar,
abastar,
abessonar,
abeurar,
abillar,
abismar,
abissar,
abjurar,
ablamar, etc. (List truncated at 20 verbs)
Verbs similar to 'blasmar'
plasmar,
ablamar,
alarmar,
basar,
bascar,
bastar,
blandar,
blasfemar,
blasonar,
blastomar,
Translations
Synonyms & Antonyms
Synonyms
- blasmar
- desaprovar, reprotxar, condemnar, renyar, reprovar, bonegar, censurar, titllar, vituperar, recriminar, aprovar, elogiar
Etymology
Additional Information
blasmar [s. XIII; de
blastomar]
v tr 1 Desaprovar, censurar (algú) pel fet d'haver obrat malament (en oposició a lloar). Blasmar els avantpassats.
2 p ext Desaprovar,
censurar (quelcom). Blasmar una actitud.